Ben aviat entrar en un supermercat serà com entrar en un museu, i no perquè els productes estiguin estèticament ben col·locats. Ara que els anglicismes estan tan en boca de tothom, diré que la darrera tècnica de marxandatge d’alguns súpers és oferir productes artístics. En plena efervescència de compra nadalenca, vaig topar-me amb ampolles de cava il·lustrades amb el bes de Klimt i galetes encaixades en paisatges de Monet. Potser algú ha pensat que, per acabar d’entendre l’art amb els ulls, en primer lloc cal saber-lo digerir per l’estómac. (…)
Publicat per balink 
El cap, arrodonit, geomètric, quasi llis, és segur que rodaria si, deslligat del cos, es deixés caure pel pendent de teulats a dues vessants o passadissos sense fi. Tony Bevan (Bradfort, 1951) forma part de la segona generació d’artistes de la denominada escola de Londres, essent possiblement un dels seus membres més reconeguts internacionalment. Renovador de la pintura figurativa, resulten evidents en les seves peces les influències del Goya dels Caprichos o les línes exacerbades del primer expressionisme alemany. Amb tot, aquest pintor del negre ha sabut trobar l’equilibri just entre la continuació d’aquesta tradició figurativa i l’escapada cap a l’abstracció, gràcies principalment al bon cultiu de dos temes que s’han convertit gairebé en obsessius del seu treball: els passadissos amb teulats, i els caps humans. (…) Amb una barreja entre figuració fantasmagòrica i realitat emocional que planta cara sense subtileses, un recull de la seva obra es pot veure a l’espai d’art 
Tenint presents els seus primers paisatges on s’esboçaven els entorns de la comarca del Pla de l’Estany, i veient les composicions actuals, es diria que Benet Costa ha fet un salt cap al buit, tot i que no sense la xarxa que li proporciona una trajectòria sòlida i continuada. La seva ja no és una temàtica exterior sinó estrictament interior, i les conegudes representacions d’esglésies i arquitectures de la comarca han deixat només un sol pòsit visible a les seves peces més recents: el tractament quasi místic de la pintura. Un seguit d’aquarel·les, olis i tintes de gran format es poden veure fins al 17 de juny a la sala El Tint de Banyoles, obres que marquen el desenvolupament d’un artista profundament vinculat amb l’experimentació i amb el risc, ja sigui en el tractament temàtic o en el mateix devenir del gest, a cavall entre l’expressió més exacerbada i la contenció més poètica. Benet Costa és ara color que sorgeix enmig del cor de les tenebres i ombres que acompanyen llums pures i aiguades a voltes encegadores, característiques que evidencien una obra continuadora d’una tradició que va des dels clarobscurs caravaggiescos fins a les aparents monocromies rothkorianes. Suports esdevé el títol de la mostra, perquè tampoc és possible posar-ne d’altre. Suports per les emocions més interioritzades que afloren a la superfície gràcies al domini de les transparències més líriques i a la potència gestual més provocadora i directe.
El centenari del naixement del dibuixant belga Hergé, que té lloc aquest 2007, ha posat de nou en òrbita als tintinòlegs i tintinòfils que tenen enguany feina extra. Una de les grans cites ha estat la del Centre Georges Pompidou de París que ha permès redescobrir el geni gràfic d’un artista de nom Georges Remi que va adoptar el pseudònim de les inicials del seu nom i cognom a la inversa. L’exposició s’ha centrat a descobrir noves curiositats d’un dels còmics més famosos de la història, així hem sabut per exemple que el fox terrier Milú primer havia de ser un gat, que el reporter Tintín escriu un sol article en tota la sèrie de còmics, que arribà a la Lluna abans que es digués allò de “un petit pas per l’home però un gran pas per la humanitat” o que la Castafiore és l’única dona present en l’univers Tintín. Altres cites ineludibles d’aquest Any Hergé són el gran mural de l’Estació del Midi de Brussel·les – que gaudeix d’un dels millors museus del còmic d’Europa -, l’obra de teatre que s’estrenarà a Londres, la pel·lícula que prepara Steven Spielberg pel 2009, o l’exposició de cotxes de Tintín al Saló de l’Automòbil del proper mes de maig a Barcelona. Sens dubte, però, una de les parades obligatòries és l’exposició Tintín en el món d’Hergé a la Fundació Caixa Girona – Fontana d’Or on es presenta una selecció acurada de més de 400 obres de la col·lecció de Jordi Tardà, una de les més completes del món del reporter meitat Sherlock Holmes, meitat boy scout. Destacar com a la mateixa exposició Hergé se’ns redescobreix no només com a dibuixant de còmics sinó com a un creador en paral·lel, amb una obra directament relacionada amb el món del cinema i l’expressió artística en general. Sabem, per exemple, que fou un apassionat de les pel·lícules de Hitchcock i dels thrillers, i també que va ser col·leccionista habitual de les galeries d’art de Brussel·les, fins al punt que arribà a afirmar “no podria viure, em sembla, sense pintura al meu voltant”. Tal i com s’explica en el catàleg i en el recull de peces de l’exposició gironina, el darrer guió inacabat d’Hergé es deia Tintín i l’Art-Alfa, una aventura sobre el món de les galeries, les obres i els artistes amb un guió que constatava la necessitat de l’autor de fer ressorgir des del còmic altres coneixements transversals, per tal d’arrodonir l’artisticitat d’un gènere que molts ja han qualificat com el novè art.
ErGO 