Les úniques imatges d’Anne Frank

La casa-museu d’Anne Frank a Àmsterdam ha penjat en el seu canal del Youtube les úniques imatges que es conserven de la nena fins a la data, on es veu com l’Anne surt de la finestra encuriosida per veure passar un casament. Es sap que la núvia vivia a la segona planta del carrer Merwedeplein 39, mentre que els Frank vivien al 37.
Fa anys vaig tenir la oportunitat de visitar la casa-museu d’Àmsterdam, on la família Frank es va amagar fins a ser descoberta durant l’extermini jueu. L’experiència és colpidora, la casa-museu té l’encert de conservar pràcticament intactes totes les estances, amagatalls i fins i tot mobles i retalls de diaris i revistes conservats per la família. Tota una lliçó a peu pla que t’encega i t’obre els ulls al mateix temps per la seva intensitat.  Poques vegades es té el privilegi de poder aprendre història in situ, pujant i baixant escales tot llegint fragments d’un diari, el de l’Anne Frank, que el temps ha convertit en referent literari i històric. 

Saatchi, confesions d’un adicte a l’art?

My name is Chaarles Saatchi and I am an artoholic. El col·leccionista britànic Charles Saatchi parla d’ell mateix en un llibre-entrevista provocador editat per Phaidon i que podem trobar a les llibreries des d’avui mateix. El primer tast el llegim en una ressenya a El País.

què és el color?

Fa temps que no afegeixo cap llibre a la categoria del Nanoart. La veritat és que internet ens ofereix molts recursos i sovint acabem oblidant aquells “clàssics imprescindibles”  que a part de ser tremendament didàctics tenen el bon fer de presentar-te la informació ordenada, amena i a punt per ser utilitzada. Reviso la biblioteca artística i recupero el llibre El Color de l’editorial Combel, perfecte per endinsar als més menuts en el món del color des del principi dels principis i tot experimentant amb l’entorn més immediat.

els llibres de la guineu roja

A la ràdio, a la televisió, als diaris, a les revistes, al correu… les recomenacions bibliogràfiques ens surten aquests dies per les orelles… posats a fer volum decideixo contribuir a la causa amb una aposta personal: els Libros del Zorro Rojo, una editorial independent i jove (2004) que publica obres per nens, joves i adults amb il·lustracions que són autèntiques obres d’art. Qualitat gràfica que s’acompanya de qualitat literària ja que es tracta en la majoria de la reedició de grans clàssics de la literatura contemporània.

Pel que fa als artistes hi trobem il·lustracions d’Antonio Seguí, Carlos Alonso, Enrique Breccia, José Muñoz, Carlos Nine, Luis Scafati, Arnal Ballester, Gabriela Rubio, Javier Serrano, Emilio Urberuaga, Antonio Santos o Javier Zabala.
Entre els autors triats, destaquen reedicions de Julio Cortázar, Federico García Lorca, Juan Gelman, Nicolás Guillén, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Alejandra Pizarnik, Pablo Neruda o Ricardo Piglia als quals s’afegeixen els clàssics: Mark Twain, Jack London, H.P. Lovecraft, Voltaire, Robert Louis Stevenson, Ramón Gómez de la Serna, Mary Shelley, Franz Kafka o Edgar Allan Poe.

Més informació al blog dels Libros del Zorro Rojo.

calvin & hobbes

La Vanguardia publicava avui aquesta tira còmica d’en Calvin i en Hobbes, busco per internet la versió original i la penjo al blog. En sóc fan.

Calvin: Com a artista, seguiré captivant a les generacions futures fins i tot després de mort

Hobbes: Un pensament interessant

Calvin: L’he titulat “Nu baixant unes escales”

Boix i Creus: un llibre sobre l’art, la vida i l’educació

Tenir la oportunitat de conèixer a l’Esther Boix i en Ricard Creus ja és de per si un gust perquè segueixen essent un model de vitalitat, compromís i treball. Per això no és difícil que se t’arribi a encomanar la seva energia i més encara en els temps que corren quan sembla que tots passem de puntetes quan es tracta de comprometre’ns amb uns ideals, sobretot quan aquests tenen a veure amb el fet educatiu. Boix i Creus foren als anys 60 i 70 pioners d’una nova manera de pensar l’educació a través de l’art o, el que seria el mateix, d’una nova manera de veure l’art a través del fet educatiu perquè el cert és que, essent ells mateixos artistes, escriptors  i pedagogs, la seva vida va indistintament lligada a la creació i a l’educació, gràcies sobretot a l’obertura i desenvolupament del taller d’arts visuals de L’ARC.

Agraeixo enormement l’esforç i l’ajuda de l’Esther i en Ricard sense l’amistat i la predisposició dels quals no hagués estat possible escriure aquest llibre, a l’editorial Documenta Universitària per haver-hi confiat i sobretot a la Roser Juanola, Catedràtica d’Art i Educació de la Universitat de Girona i tutora de la meva tesi. Més informació del llibre aquí.

la mare de Seurat

Tinc a les mans la guia del Metropolitan Museum of Art de Nova York, m’hagués agradat més poder-la llegir en anglès per allò que sempre es fa millor pràctica quan el tema en qüestió et toca directament o forma part dels teus interessos immediats. En tot cas, el regal m’arriba en castellà i hi dóno una ullada. Confesso que no he estat físicament al museu, sí virtualment i a partir d’ara també “bibliogràficament”. Unes 470 pàgines profusament il·lustrades amb l’explicació corresponent que entren a formar part de la secció de llibres d’art recollits de diferents viatges. Una secció que s’ha anat emplenant amb els anys i “a posteriori”, aquesta guia en serà una excepció. Dóno una ullada a les pàgines, em saturo de peces i d’èpoques artístiques i potser per això em quedo amb el primer impacte d’un dibuix a llapis de la mare de Seurat, tècnicament imponent i d’una autoritat plàstica magistral. Qui sap si potser aquesta obra serà prou motiu algun dia per rellegir la guia i fer maletes.  

A la imatge, Retrat de la mare de l’artista de Georges Seurat (1859-1891). Llapissos Conté; 31,4 x 24,1 cm. Extreta de la Guía – The Metropolitan Museum of Art, New York.

street art “en” book

                

Acabo la passejada pre-Sant Jordi saturada de títols i autors i enmig d’una mena de síndrome d’Stendhal bibliogràfic sento que respiro altra vegada just trobar un parell de títols interessants dins l’atapeïda i eclèctica secció d’art de la llibreria: les dues propostes ens arriben de l’editorial Monsa, Street Art de Louis Bou proposa un recorregut per l’art més urbà des de la seva aparició a la Nova York o Filadèlfia dels anys 60, de la mà dels graffitis, stencils, stickers i tècniques afins; mentre que I love Chapas d’Eva Minguet és un llibre que recopila els dissenys de “xapes” de diferents artistes i dissenyadors, i que ens recorda en aquesta època de falta d’aigua que molt ha plogut des de les mítiques “Acid” o “Smile”.

Nanoart (I)

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d’àtoms i mol·lècules. El coneixement de la paraula nanotecnologia m’arriba per vincles familiars i -si em perdonen els científics- diré que el prefix “nano” (una micromesura equivalent a 10 a la -9) agafat com a microconcepte em resulta fàcilment aplicable a la vida quotidiana: vivim en nanopisos, tenim nanotelèfonsmòbils i nanordinadors, ens desplacem per la ciutat en nanobicicletes i mengem nanomenus estratificats…

D’un temps ençà, crec que l’art ha redescobert també el seu punt “nano” en el que es podria anomenar com el NANOART per referir-me al conjunt de publicacions, dvd’s i informació diversa entorn la iniciació a l’art en els més petits, un gènere a l’alça.

Començo el primer post dedicat al Nanoart fent referència a un llibre d’art per nens que combina la segona i la tercera dimensió, escrit en anglès i publicat per Van der Meer Publishing. El Junior Art Pack (obert a la imatge) és el souvenir d’un viatge a Amsterdam. Una meravella pels sentits amb múltiples experiències pels més petits i dissenyat estil pop-up, de manera que podem fins i tot apreciar en tres dimensions la perspectiva creada per Vermeer, destapar els secrets que s’amaguen darrera les principals tècniques artístiques, reconstruir un quadre des de l’abstracció, descobrir les possibilitats de la carta de colors o jugar amb tot un seguit d’il·lusions òptiques, amb referències d’obres i artistes claus. Tot i que hi ha algunes “experiències artístiques” que es poden fer al mateix llibre, s’ha de veure més aviat com un relat didàctic i amè de la història de l’art plantejat no de manera cronològica, sinó per temes i tècniques. L’edat adequada oscil·la entre els 5 a 10 anys, tot i que també pot ser un llibre útil per pares/mestres. A casa nostra crec que l’ha acabat traduïnt Ediciones B.

Kafka i la nina viatgera

Un any abans de la seva mort, Franz Kafka va viure una experiència insòlita. Dora Dymant, la seva companya en aquells dies, explicà que, passejant pel parc berlinès de Steglitz, Kafka es va trobar amb una nena que plorava desconsolada per la pèrdua de la seva nina. Per calmar-la, l’autor de La metamorfosis es va inventar una història peculiar: la nina no s’havia perdut sinó que se’n havia anat de viatge i ell, convertit de sobte en carter de nines, tenia una carta per ella que portaria el dia següent al parc i la hi llegiria. Kafka y la muñeca viajera és un exquisit i tendre relat imaginari traçat per Jordi Sierra que es basa en una història real malgrat la identitat de la nena i les cartes no han estat mai encara desvetllades ni trobades; una història sense edat, apte per a petits i grans que poden llegir-la i interpretar-la segons punts de vista diferents. Un llibre que parla sobre la llibertat, el pas de la infància a l’edat adulta i la capacitat per transformar el món tot emmirallant-se en la innocència infantil i el poder de la imaginació i la paraula. L’edita Siruela, unes 140 pàgines i les magnífiques il·lustracions són de Pep Montserrat.