Compartir experiències educatives i artístiques

La National Art Education Association és una comunitat dinàmica a través de la web perquè professors d’art, estudiants, investigadors, educadors de museus o artistes comparteixin experiències educatives. Personalment, el que trobo més interessant és tenir la oportunitat de llegir articles actualitzats, amb les últimes investigacions sobre l’educació artística d’arreu del món.

Qui té por de l’art del segle XX?

Els amics Ricard, Esther i Adrià m’envien un mail amb un curs que, sota el títol Qui té por del segle XX? té l’objectiu d’acostar-nos a la creativitat i de retruc fer més entenedor el nostre món a partir de l’anàlisi de les obres dels grans mestres del segle XX. Sens dubte la sensibilitat i els coneixements de l’Adrià Creus, organitzador del curs i ell mateix artista i docent, és un punt a favor per l’assistència.

Més informació del curs aquí.

De l’Esther Boix i en Ricard Creus també n’he parlat aquí.

Un saló d’antiquaris en plena crisi

El Saló d’Art i Antiquaris de Drassanes obre avui les seves portes a Barcelona. Art i antiguitats en temps de crisi. La Vanguardia en parla aquí.

Un chien andalou de 80 anys

“Adoro els meus somnis, encara que els meus somnis siguin malsons i això passa sovint. Estan plens d’obstacles que conec i reconec. Aquesta bogeria pels somnis, que mai he tractat d’explicar, és una de les inclinacions profundes que m’han acostat al surrealisme. Un chien andalou va nèixer de la convergència d’un dels meus somnis amb un somni de Dalí“. Luis Buñuel.

Fins al 8 de novembre l’espai de la Tabakalera a Donostia/San Sebastià acull una mostra que commemora els 80 anys d’una de les obres més importants de la història del cinema i més influents de la cultura visual contemporània.

Les úniques imatges d’Anne Frank

La casa-museu d’Anne Frank a Àmsterdam ha penjat en el seu canal del Youtube les úniques imatges que es conserven de la nena fins a la data, on es veu com l’Anne surt de la finestra encuriosida per veure passar un casament. Es sap que la núvia vivia a la segona planta del carrer Merwedeplein 39, mentre que els Frank vivien al 37.
Fa anys vaig tenir la oportunitat de visitar la casa-museu d’Àmsterdam, on la família Frank es va amagar fins a ser descoberta durant l’extermini jueu. L’experiència és colpidora, la casa-museu té l’encert de conservar pràcticament intactes totes les estances, amagatalls i fins i tot mobles i retalls de diaris i revistes conservats per la família. Tota una lliçó a peu pla que t’encega i t’obre els ulls al mateix temps per la seva intensitat.  Poques vegades es té el privilegi de poder aprendre història in situ, pujant i baixant escales tot llegint fragments d’un diari, el de l’Anne Frank, que el temps ha convertit en referent literari i històric. 

joan pere massana: esgrafiats de vida

Rebo mail de l’artista Joan Pere Massana que exposa aquests dies en dues mostres col·lectives a Terrassa i Lleida. Les seves obres són obres viscudes, ens recorden a escorces d’arbres, cel·les amb parets esgrafiades i alfabets personals per desxifrar, superfícies on Massana hi aboca tots els impulsos i sentiments vitals que vol compartir amb l’espectador, aconseguint extreure’n l’estètica i la plàstica.

A la imatge, Un refugi on amagar-se de Joan Pere Massana. Les exposicions es poden veure a la galeria Espai Cavallers de Lleida i la Sala Muncunill de Terrassa fins al 15 i 11 d’octubre respectivament. Més informació de l’artista aquí.

els premis blocs catalunya i les ampolles Jone’s Soda

Divendres dia 2 d’octubre assistim a l’entrega dels premis blocs catalunya. Alguns premis més reeixits que d’altres. El més interessant: una tarda escoltant i parlant de blocs i noves tecnologies. De les conferències, em quedo amb la que imparteix Franc Ponti, professor de l’escola de negocis EADA i la seva visió d’empresa com a una plataforma oberta, col·laborativa i creativa. Apuntem a llibreta la referència a l’empresa Jone’s Soda, que des de la seva pàgina web fa una crida constant als internautes perquè enviïn les seves fotografies i així costumitzar permanentment les etiquetes de la seva beguda.

L’espiral d’Albert Macaya

Rebo mail de la galeria Antoni Pinyol de Reus que avui inaugura exposició de l’artista Albert Macaya. Segueixo a l’Albert Macaya des de fa anys perquè les seves escultures-instal·lacions sempre són preguntes gratificants sobre la fragilitat, l’experimentació, la natura i l’existència humana. Com a docent universitari, també el segueixo des que vaig tenir-lo de tribunal de la meva tesina. En aquesta ocasió l’exposició, titulada En Espiral, està formada per escultures fetes amb resina de poliester, materials naturals i treballs sobre paper en negatiu, és a dir, imatges en absència.  Tal i com m’expliquen, “algunes de les imatges representen brancatges i camins que es bifurquen en infinites direccions, fent referència a l’experiència humana com un procés constant de créixer i recórrer un territori“.

A la imatge, una de les peces d’Albert Macaya. L’exposició es pot veure a la galeria Antoni Pinyol de Reus des del 2 d’octubre al 4 de novembre del 2009.

una lliçó de tipografia

What is typography? és una lliçó de tipografia online de de l’escola fílmica de Vancouver. Per saber com n’és d’important escollir una bona tipografia, no només per facilitar la lectura sinó també com a element de disseny, per donar a conèixer i oferir visibilitat a determinats productes, només cal que mirem al nostre voltant. Per saber-ne més aquí.