Catalunya ja té club de fans

Setembre 30, 2009

Llegeixo al portal turístic Comunicatur que, en poc més de tres setmanes, el web promocional haztefandecatalunya.com ha rebut la visita de 60.000 internautes. La web, emulant les xarxes socials tipus facebook, dóna la possibilitat d’inscriure’s en diferents grups de fans. Des dels fans de la natura catalana fins a la gastronomia, els fans de la cultura, de l’aventura o de les ciutats, entre d’altres. És evident que el portal vol reforçar Catalunya com a destí de qualitat oferint també, a partir d’aquest mes, alguns descomptes. Vist l’èxit, potser caldrà que expliquem i promocionem Catalunya des de la xarxa: qui sap si des de la virtualitat aconseguim obrir els ulls i  canviar -que no maquillar- alguns aspectes de la realitat.

Anuncis

la hello kitty mania

Setembre 29, 2009

user87519_pic104325_1229226868

Hello Kitty és un personatge de ficció amb forma de gat de la companyia japonesa Sanrio, famós per decorar diversos objectes encarats a ser regals per a les nenes, i no tan nenes. Fàcilment es pot comprovar com la gata més inexpressiva del món (els ulls són dues taques negres i la boca és inexistent) ha estampat el seu “pink power” arreu. Tenim Kitty fins a la sopa, i no ho dic per dir, he vist vendre la kitty-vaixella per fascicles. Llegeixo que la Kitty celebra enguany el seu 35è aniversari i em pregunto si tot plegat no arriba a ser una bombolla de màrqueting molt ben orquestrada pels amics nipons, vertaders reis en això del marxandatge. Darrera el rosa-princesa-xiclet de maduixa segur que s’amaguen intencions més obscures. Intento, no obstant, buscar l’explicació “artística” de tot plegat i estiro el fil: la Kitty com a una icona de la postmodernitat, fidel representant d’una nova generació de nenes cibernètiques, d’estètica barbie i de gust empalagós. Potser no n’hi ha per tant però, icona per icona, a triar m’estimo més en Shin Chan, almenys té boca i va de cara (o de cul…).


Kees Van Dongen: invertir en la imatge de la ‘femme fatale’

Setembre 28, 2009

kees-van-dongen

El Museu Picasso de Barcelona acull aquests dies la primera retrospectiva al nostre país dedicada a Kees Van Dongen, pseudònim de l’artista holandès Cornelis Théodorus Marie Van Dongen, que va tenir el seu estudi paret amb paret amb el de Picasso a París. Llegeixo la valoració a doble pàgina que en fa d’aquesta exposició la revista Mi cartera de inversion, i la fascinació d’aquest artista fauvista per representar la mateixa model des de la compassió o des de la perspectiva d’una femme fatale, reformulant el gènere del retrat. L’extravagància i violència dels seus quadres, a vessar de color i llum,  reafirmen un estil personal que el situa entre els grans. Per això, i tot i viure com vivim temps de crisi també en el mercat de l’art, les obres de Kees Van Dongen constitueixen un valor a l’alça en el qual, segons l’article, és possible veure-hi una inversió de futur.

A la imatge, Femme Fatale de Kees Van Dongen.  (1877-1968).


educació i plàstica des de la web

Setembre 27, 2009

Remenant per la xarxa arribo a la pàgina Educación Plástica on hi trobem explicacions interactives, exercicis pràctics, programes, enllaços i recursos per l’aula de visual i plàstica. Hi podem trobar diferents activitats relacionades amb el color, la percepció, la composició, la tridimensionalitat… de manera que també pot ser un bon recurs per difondre les matemàtiques. Una bona web per comprendre el món que ens envolta des de la perspectiva de l’art i la ciència.


La Getty busca material de l’era pre-digital

Setembre 24, 2009

Abans que la fotografia digital acabi reemplaçant totalment la fotografia tradicional, la fundació Getty demana l’ajuda dels internautes a través de la seva pàgina web. L’objectiu és crear un arxiu fotogràfic que es vol anar engrandint amb les aportacions de tots aquells que vulguin enviar-hi fotografies en paper, negatius, pel·lícules… de l’era pre-digital per tal que l’arxiu esdevingui una col·lecció de referència per generacions futures. La informació es pot trobar aquí.


Visita virtual als grans museus del món

Setembre 23, 2009

La pàgina web d’snagfilms compta amb un apartat dedicat als ‘great museums’ de manera que podem passejar-nos per les sales dels museus més importants del món sense moure’ns de casa. De moment predominen els museus americans i determinats videos només són visibles des d’un servidor “ianqui”. Amb tot, la idea és bona. Caldrà triar, remenar i esperar que es vagi actualitzant amb noves entrades.


Miguel Condé: un humanista d’instints

Setembre 22, 2009

Miguel_Conde

Rebo mail amb la propera exposició de Miguel Condé, obra sobre paper a la galeria Bat de Madrid. Vaig conèixer al pintor i gravador mexicà ara fa un parell d’anys en motiu d’una exposició a l’edifici Miramar de Sitges que es titulava Pêle-mêle, una expressió francesa que significa “en desordre” i que venia a ser un títol encertat per tota una trajectòria vital que l’ha portat a viatjar constantment pel món i per les seves obres. Ja aleshores em va sorprendre el contrast entre l’artista, un gentleman de nova era, i els personatges de la seva obra, hereus directes d’una commedia dell’arte enriquida amb els vocabularis de la postmodernitat (càmeres fotogràfiques, màquines d’escriure, telèfons…).

La primera sensació que hom té amb les obres de Miguel Condé és la d’haver entrat visualment en un món dual, on hom es sent humà però alhora profundament animal. La seva és una visió humanista del món explicada a través de l’obertura dels instints primordials. Una humanitat profundament lligada a la natura que oscil·la entre la follia més surreal i l’expressionisme més gòtic. Un recull de peces que esdevenen absoluts tractats existencials de la condició humana.

L’exposició es podrà veure a la galeria Bat de Madrid del 5 de novembre al 12 de desembre del 2009. A la imatge, una de les obres sobre paper de Miguel Condé. Més informació de l’artista aquí.