bon nadal

Desembre 24, 2007

Tantes felicitacions com nadals, heus aquí algunes de les que em van arribant via mail…

. Nadal Clàssic

. Humor nadalenc

. Nadal culé (hi hauran dies millors…)

. Amb un toc animal


“Només jo podria falsificar Zush però no ho faig”

Desembre 11, 2007

Entrevista a l’artista EVRU a www.siestv.com


Boles de Nadal

Desembre 9, 2007

No sempre tens la sort de tenir una càmera fotogràfica a mà quan la necessites i per tant en aquesta ocasió la paraula haurà de suplir la imatge. En aquests dies de compres nadalenques, de tant fixar-nos amb els aparadors sovint oblidem allò tan sa que és mirar a les altures. Hi ha il·luminacions que no sembla estrany que passin desapercebudes, però en canvi sempre hi ha excepcions que donen un toc creatiu a una decoració, en general, bastant estereotipada. Parlo de la il·luminació nadalenca d’enguany a Platja d’Aro amb una combinació de boles gegants de colors i fils de llum que pengen per tot el llarg i ample del carrer principal. Potser una mica massa atapeït, però s’encerta en donar un toc de modernitat i creativitat en la “posada en escena” nadalenca. Em quedo amb les boles de llum que vam veure no al carrer principal sinó en els secundaris que envolten l’oficina de turisme, un Nadal lluminós i alhora artístic.


Una altra estètica és possible

Desembre 4, 2007

Por otra estética seguido de reflexiones sobre la pintura és el títol d’un llibret escrit per l’escriptor i artista xinès Gao Xingjian, premi Nobel de Literatura al 2000. Editat per El Cobre és un assaig sobre l’art, l’artista i el procés de creació on es fa una defensa a ultrança de la pintura i el retorn als sentiments, la naturalesa i el ser humà. La lectura potser deixarà en algú un cert regust ensucrat en els temps que corren, i fins i tot se’l pot criticar per passar de puntetes en alguns dels temes candents de l’art actual, però val la pena deixar-se portar a vegades per l’espiritualitat i per un criteri, més o menys compartit, però literàriament trabat i lúcid. Una petita obra literària on es fan afirmacions tan categòriques com que “l’art no és una eina de protesta. La consideració de l’art com a instrument de propaganda correspondria a una necessitat política, quan l’essència de l’art resideix en l’estètica (…) Si substitueix el judici estètic per qualsevol altre judici de valor, sigui social, polític, poètic o ètic, aquest home estarà mort com a artista“. Un llibre on és possible la “lectura-sorpresa”: es pot començar a llegir i obrir per qualsevol pàgina triada a l’atzar, pràcticament cada paràgraf és una cita per si mateix.