Les “empremtes” d’Humberto Rivas

El fil conductor resulta ser la guerra i sobretot la petjada del temps deixada sobre les persones i els paisatges, sense que hi hagi una distinció expressa entre uns i altres, perquè, al cap i a la fi, els rostres fotografiats per Humberto Rivas (Buenos Aires, Argentina, 1937) són una realitat de concavitats, textures i plecs, més o menys uniformes, que conformen l’orografia d’una pell que es deu a les experiències viscudes. Premi Nacional de Fotografia al 1997, Rivas fa uns quinze anys que treballa amb la sèrie Huellas, un projecte entorn de les imatges de la Guerra Civil espanyola on mostra les petjades en llocs i persones que van patir el conflicte. L’objectiu no és altre que evitar l’amnèsia d’allò que el temps i la història podrien esborrar, si és que en alguns casos ja no ho ha fet (…). L’exposició de fotografies d’Humberto Rivas es pot veure a la Sala d’Exposicions de la Rambla i a la Capella Sant Nicolau de Girona del 26 de juliol al 26 d’agost del 2007.

Art d’ulls femenins

La veritat és que no crec massa en aquests portals d’internet on hi cap absolutament tot com és el cas del youtube. Però admeto que hi han excepcions prou bones com per tenir-les en compte, i si no (gràcies Maria) sempre hi ha amics disposats, que s’enrecorden de les teves aficions artístiques quan t’envien un mail. Heus aquí un bon joc d’imatges entorn la visió de la dona en la història de l’art.

Propera parada…

L’estiu 2007 arriba carregat d’oferta artística. Més enllà de la que s’ofereix ja a casa nostra, potser podem disposar de prou temps per  fixar-nos i acostar-nos a algunes de les propostes expositives més rellevants de la temporada. Considerat com a un dels grans escultors americans, Richard Serra celebra els seus 40 anys de carrera en una retrospectiva al MOMA de Nova York fins al 24 de setembre. El Lacma de Los Angeles presenta una exposició de Dan Flavin, un dels pares del minimalisme, fins 12 agost. La Kunsthalle de Berna proposa redescobrir a Europa i fins al 26 d’agost, l’obra d’un dels grans deixebles de John Cage, Allan Kaprow, el considerat com al Marinetti novaiorquès. Els anys viscuts a l’exili holandès de l’artista Max Beckmann són prou motiu perquè el Museu Van Gogh d’Amsterdam exalti la seva força expressiva, angulosa i brutal, fins al 26 d’agost. Les instal·lacions lluminoses, videocreacions i neons de Bruce Nauman són presents al Castello di Rivoli de Turí fins al 9 de setembre. Venècia, vestida de gala per la celebració de la 52a edició de la Biennal d’Art, aprofita les riuades de curiosos per oferir fora del recinte de la Biennal exposicions de nivell, com la dedicada a la Col·lecció François Pinault al Palazzo Grassi fins l’11 de novembre. Londres, per la seva banda, aposta per un tema estiuenc amb les platges impressionistes que es poden veure a la Royal Academy fins al 30 de setembre, i la relació entre Dalí i el cinema a la Tate Modern. El rei del moviment Fluxus, George Maciunas, arriba amb una exposició a la Kunsthalle de Bielefeld, Alemanya, i a Cologna el temps suspès de Balthus al Museu Ludwig fins al 15 de juliol. Per qui no va poder veure l’exposició de Gilbert & George a la Tate, ara té una nova oportunitat a Munich a la Hausderkunst fins al 9 de setembre. El disseny xocolater per veure i degustar a la 21_21 Design Sight de Tokio. El Museu d’Art de la Ville de París exposa Rodtchenko, l’ull de Moscú, amb una retrospectiva de 300 obres; el Museu del Louvre rep a Camille Corot fins 27 d’agost, de Cézanne a Picasso al Museu d’Orsay fins al 16 de setembre, i Roy Lichtenstein a la Pinacoteca de la mateixa ciutat fins al 23 de setembre.  Antoni Tàpies viatja fins al Museu d’Art Modern Espoo de Finlàndia fins 26 agost… No hi són totes les que són però almenys quedi aquí aquest primer tast estiuenc. Passin i vegin.