“The European Virtual Museum” en 3D

El Museu Europeu virtual és el resultat de la col·laboració entre 27 museus europeus. La pàgina web ofereix una visió en 3D de les principals obres d’art, de manera que es pot rotar la imatge per tal d’obtenir un punt de vista que sovint ni els mateixos museus permeten. Les obres es poden buscar per cronologia, per àrea geogràfica, per rutes turístiques o per gènere artístic, entre d’altres.

la Mona Lisa més gran del món

Llegeixo que desenes d’alumnes de diverses escoles i d’un centre per discapacitats de la localitat galesa de Wrexham han pintat 82 rajoles del centre comercial Eagles Meadow tot copiant un dels quadres més emblemàtics de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa. L’objectiu és recaptar diners per una organització caritativa infantil. Vist des del punt de vista artístic, imagino com deu ser de sorprenent veure la Gioconda en grans dimensions, sobretot quan l’obra original, al Museu del Louvre, petita, darrera una vitrina i plena de curiosos al davant, resulta tan complicada de veure i sobretot de gaudir-ne.

Qui té por de l’art del segle XX?

Els amics Ricard, Esther i Adrià m’envien un mail amb un curs que, sota el títol Qui té por del segle XX? té l’objectiu d’acostar-nos a la creativitat i de retruc fer més entenedor el nostre món a partir de l’anàlisi de les obres dels grans mestres del segle XX. Sens dubte la sensibilitat i els coneixements de l’Adrià Creus, organitzador del curs i ell mateix artista i docent, és un punt a favor per l’assistència.

Més informació del curs aquí.

De l’Esther Boix i en Ricard Creus també n’he parlat aquí.

Un chien andalou de 80 anys

“Adoro els meus somnis, encara que els meus somnis siguin malsons i això passa sovint. Estan plens d’obstacles que conec i reconec. Aquesta bogeria pels somnis, que mai he tractat d’explicar, és una de les inclinacions profundes que m’han acostat al surrealisme. Un chien andalou va nèixer de la convergència d’un dels meus somnis amb un somni de Dalí“. Luis Buñuel.

Fins al 8 de novembre l’espai de la Tabakalera a Donostia/San Sebastià acull una mostra que commemora els 80 anys d’una de les obres més importants de la història del cinema i més influents de la cultura visual contemporània.

joan pere massana: esgrafiats de vida

Rebo mail de l’artista Joan Pere Massana que exposa aquests dies en dues mostres col·lectives a Terrassa i Lleida. Les seves obres són obres viscudes, ens recorden a escorces d’arbres, cel·les amb parets esgrafiades i alfabets personals per desxifrar, superfícies on Massana hi aboca tots els impulsos i sentiments vitals que vol compartir amb l’espectador, aconseguint extreure’n l’estètica i la plàstica.

A la imatge, Un refugi on amagar-se de Joan Pere Massana. Les exposicions es poden veure a la galeria Espai Cavallers de Lleida i la Sala Muncunill de Terrassa fins al 15 i 11 d’octubre respectivament. Més informació de l’artista aquí.

L’espiral d’Albert Macaya

Rebo mail de la galeria Antoni Pinyol de Reus que avui inaugura exposició de l’artista Albert Macaya. Segueixo a l’Albert Macaya des de fa anys perquè les seves escultures-instal·lacions sempre són preguntes gratificants sobre la fragilitat, l’experimentació, la natura i l’existència humana. Com a docent universitari, també el segueixo des que vaig tenir-lo de tribunal de la meva tesina. En aquesta ocasió l’exposició, titulada En Espiral, està formada per escultures fetes amb resina de poliester, materials naturals i treballs sobre paper en negatiu, és a dir, imatges en absència.  Tal i com m’expliquen, “algunes de les imatges representen brancatges i camins que es bifurquen en infinites direccions, fent referència a l’experiència humana com un procés constant de créixer i recórrer un territori“.

A la imatge, una de les peces d’Albert Macaya. L’exposició es pot veure a la galeria Antoni Pinyol de Reus des del 2 d’octubre al 4 de novembre del 2009.

Kees Van Dongen: invertir en la imatge de la ‘femme fatale’

El Museu Picasso de Barcelona acull aquests dies la primera retrospectiva al nostre país dedicada a Kees Van Dongen, pseudònim de l’artista holandès Cornelis Théodorus Marie Van Dongen, que va tenir el seu estudi paret amb paret amb el de Picasso a París. Llegeixo la valoració a doble pàgina que en fa d’aquesta exposició la revista Mi cartera de inversion, i la fascinació d’aquest artista fauvista per representar la mateixa model des de la compassió o des de la perspectiva d’una femme fatale, reformulant el gènere del retrat. L’extravagància i violència dels seus quadres, a vessar de color i llum,  reafirmen un estil personal que el situa entre els grans. Per això, i tot i viure com vivim temps de crisi també en el mercat de l’art, les obres de Kees Van Dongen constitueixen un valor a l’alça en el qual, segons l’article, és possible veure-hi una inversió de futur.

A la imatge, Femme Fatale de Kees Van Dongen.  (1877-1968).

Visita virtual als grans museus del món

La pàgina web d’snagfilms compta amb un apartat dedicat als ‘great museums’ de manera que podem passejar-nos per les sales dels museus més importants del món sense moure’ns de casa. De moment predominen els museus americans i determinats videos només són visibles des d’un servidor “ianqui”. Amb tot, la idea és bona. Caldrà triar, remenar i esperar que es vagi actualitzant amb noves entrades.

Miguel Condé: un humanista d’instints

Rebo mail amb la propera exposició de Miguel Condé, obra sobre paper a la galeria Bat de Madrid. Vaig conèixer al pintor i gravador mexicà ara fa un parell d’anys en motiu d’una exposició a l’edifici Miramar de Sitges que es titulava Pêle-mêle, una expressió francesa que significa “en desordre” i que venia a ser un títol encertat per tota una trajectòria vital que l’ha portat a viatjar constantment pel món i per les seves obres. Ja aleshores em va sorprendre el contrast entre l’artista, un gentleman de nova era, i els personatges de la seva obra, hereus directes d’una commedia dell’arte enriquida amb els vocabularis de la postmodernitat (càmeres fotogràfiques, màquines d’escriure, telèfons…).

La primera sensació que hom té amb les obres de Miguel Condé és la d’haver entrat visualment en un món dual, on hom es sent humà però alhora profundament animal. La seva és una visió humanista del món explicada a través de l’obertura dels instints primordials. Una humanitat profundament lligada a la natura que oscil·la entre la follia més surreal i l’expressionisme més gòtic. Un recull de peces que esdevenen absoluts tractats existencials de la condició humana.

L’exposició es podrà veure a la galeria Bat de Madrid del 5 de novembre al 12 de desembre del 2009. A la imatge, una de les obres sobre paper de Miguel Condé. Més informació de l’artista aquí.

Fugitive o quan les notes pinten

Ensopego a la xarxa amb Fugitive el darrer videoclip del músic britànic David Gray, una petita joia que combina amb senzillesa però amb encert música i pintura. Tot i que es pot dir que l’agermanament entre música i art ha existit des dels principis dels temps adoptant múltiples formes, el cert és que des de la irrupció de la imatge televisiva molts videos musicals poden ser considerats petites obres d’art i no només degut als avenços tecnològics sinó també gràcies a la sensibilitat i al bon fer dels seus creadors.