“The European Virtual Museum” en 3D

Novembre 29, 2009

El Museu Europeu virtual és el resultat de la col·laboració entre 27 museus europeus. La pàgina web ofereix una visió en 3D de les principals obres d’art, de manera que es pot rotar la imatge per tal d’obtenir un punt de vista que sovint ni els mateixos museus permeten. Les obres es poden buscar per cronologia, per àrea geogràfica, per rutes turístiques o per gènere artístic, entre d’altres.


la Mona Lisa més gran del món

Novembre 1, 2009

Llegeixo que desenes d’alumnes de diverses escoles i d’un centre per discapacitats de la localitat galesa de Wrexham han pintat 82 rajoles del centre comercial Eagles Meadow tot copiant un dels quadres més emblemàtics de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa. L’objectiu és recaptar diners per una organització caritativa infantil. Vist des del punt de vista artístic, imagino com deu ser de sorprenent veure la Gioconda en grans dimensions, sobretot quan l’obra original, al Museu del Louvre, petita, darrera una vitrina i plena de curiosos al davant, resulta tan complicada de veure i sobretot de gaudir-ne.


Qui té por de l’art del segle XX?

Octubre 21, 2009

Els amics Ricard, Esther i Adrià m’envien un mail amb un curs que, sota el títol Qui té por del segle XX? té l’objectiu d’acostar-nos a la creativitat i de retruc fer més entenedor el nostre món a partir de l’anàlisi de les obres dels grans mestres del segle XX. Sens dubte la sensibilitat i els coneixements de l’Adrià Creus, organitzador del curs i ell mateix artista i docent, és un punt a favor per l’assistència.

Més informació del curs aquí.

De l’Esther Boix i en Ricard Creus també n’he parlat aquí.


Un chien andalou de 80 anys

Octubre 13, 2009

Adoro els meus somnis, encara que els meus somnis siguin malsons i això passa sovint. Estan plens d’obstacles que conec i reconec. Aquesta bogeria pels somnis, que mai he tractat d’explicar, és una de les inclinacions profundes que m’han acostat al surrealisme. Un chien andalou va nèixer de la convergència d’un dels meus somnis amb un somni de Dalí“. Luis Buñuel.

Fins al 8 de novembre l’espai de la Tabakalera a Donostia/San Sebastià acull una mostra que commemora els 80 anys d’una de les obres més importants de la història del cinema i més influents de la cultura visual contemporània.


joan pere massana: esgrafiats de vida

Octubre 6, 2009

un refugi on amagar-se

Rebo mail de l’artista Joan Pere Massana que exposa aquests dies en dues mostres col·lectives a Terrassa i Lleida. Les seves obres són obres viscudes, ens recorden a escorces d’arbres, cel·les amb parets esgrafiades i alfabets personals per desxifrar, superfícies on Massana hi aboca tots els impulsos i sentiments vitals que vol compartir amb l’espectador, aconseguint extreure’n l’estètica i la plàstica.

A la imatge, Un refugi on amagar-se de Joan Pere Massana. Les exposicions es poden veure a la galeria Espai Cavallers de Lleida i la Sala Muncunill de Terrassa fins al 15 i 11 d’octubre respectivament. Més informació de l’artista aquí.


L’espiral d’Albert Macaya

Octubre 2, 2009

cap poliest1

Rebo mail de la galeria Antoni Pinyol de Reus que avui inaugura exposició de l’artista Albert Macaya. Segueixo a l’Albert Macaya des de fa anys perquè les seves escultures-instal·lacions sempre són preguntes gratificants sobre la fragilitat, l’experimentació, la natura i l’existència humana. Com a docent universitari, també el segueixo des que vaig tenir-lo de tribunal de la meva tesina. En aquesta ocasió l’exposició, titulada En Espiral, està formada per escultures fetes amb resina de poliester, materials naturals i treballs sobre paper en negatiu, és a dir, imatges en absència.  Tal i com m’expliquen, “algunes de les imatges representen brancatges i camins que es bifurquen en infinites direccions, fent referència a l’experiència humana com un procés constant de créixer i recórrer un territori“.

A la imatge, una de les peces d’Albert Macaya. L’exposició es pot veure a la galeria Antoni Pinyol de Reus des del 2 d’octubre al 4 de novembre del 2009.


Kees Van Dongen: invertir en la imatge de la ‘femme fatale’

Setembre 28, 2009

kees-van-dongen

El Museu Picasso de Barcelona acull aquests dies la primera retrospectiva al nostre país dedicada a Kees Van Dongen, pseudònim de l’artista holandès Cornelis Théodorus Marie Van Dongen, que va tenir el seu estudi paret amb paret amb el de Picasso a París. Llegeixo la valoració a doble pàgina que en fa d’aquesta exposició la revista Mi cartera de inversion, i la fascinació d’aquest artista fauvista per representar la mateixa model des de la compassió o des de la perspectiva d’una femme fatale, reformulant el gènere del retrat. L’extravagància i violència dels seus quadres, a vessar de color i llum,  reafirmen un estil personal que el situa entre els grans. Per això, i tot i viure com vivim temps de crisi també en el mercat de l’art, les obres de Kees Van Dongen constitueixen un valor a l’alça en el qual, segons l’article, és possible veure-hi una inversió de futur.

A la imatge, Femme Fatale de Kees Van Dongen.  (1877-1968).