Galets escultòrics

Llegeixo la crítica que en fa sobre el terreny el blog de la lectora corrent i busco la notícia aquí. Un total de 26 galets gegants formen part enguany de la decoració nadalenca barcelonina. La idea ve promocionada per una coneguda marca de sopes que ha trobat en “l’art” i en el carrer una nova manera de fer màrqueting més enllà de les estanteries del súper. Un homenatge, diuen, a la catalanitat i a l’escudella, un plat molt nostrat. La veritat és que, tenint en compte que en principi només volen cridar l’atenció durant aquestes dates,  prefereixo els galets com a “mobiliari nadalenc” que no els pares noël de plàstic donant-me l’esquena mentre baixen i pugen pels balcons.

“The European Virtual Museum” en 3D

El Museu Europeu virtual és el resultat de la col·laboració entre 27 museus europeus. La pàgina web ofereix una visió en 3D de les principals obres d’art, de manera que es pot rotar la imatge per tal d’obtenir un punt de vista que sovint ni els mateixos museus permeten. Les obres es poden buscar per cronologia, per àrea geogràfica, per rutes turístiques o per gènere artístic, entre d’altres.

la Mona Lisa més gran del món

Llegeixo que desenes d’alumnes de diverses escoles i d’un centre per discapacitats de la localitat galesa de Wrexham han pintat 82 rajoles del centre comercial Eagles Meadow tot copiant un dels quadres més emblemàtics de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa. L’objectiu és recaptar diners per una organització caritativa infantil. Vist des del punt de vista artístic, imagino com deu ser de sorprenent veure la Gioconda en grans dimensions, sobretot quan l’obra original, al Museu del Louvre, petita, darrera una vitrina i plena de curiosos al davant, resulta tan complicada de veure i sobretot de gaudir-ne.

Compartir experiències educatives i artístiques

La National Art Education Association és una comunitat dinàmica a través de la web perquè professors d’art, estudiants, investigadors, educadors de museus o artistes comparteixin experiències educatives. Personalment, el que trobo més interessant és tenir la oportunitat de llegir articles actualitzats, amb les últimes investigacions sobre l’educació artística d’arreu del món.

Qui té por de l’art del segle XX?

Els amics Ricard, Esther i Adrià m’envien un mail amb un curs que, sota el títol Qui té por del segle XX? té l’objectiu d’acostar-nos a la creativitat i de retruc fer més entenedor el nostre món a partir de l’anàlisi de les obres dels grans mestres del segle XX. Sens dubte la sensibilitat i els coneixements de l’Adrià Creus, organitzador del curs i ell mateix artista i docent, és un punt a favor per l’assistència.

Més informació del curs aquí.

De l’Esther Boix i en Ricard Creus també n’he parlat aquí.

Un saló d’antiquaris en plena crisi

El Saló d’Art i Antiquaris de Drassanes obre avui les seves portes a Barcelona. Art i antiguitats en temps de crisi. La Vanguardia en parla aquí.

Un chien andalou de 80 anys

“Adoro els meus somnis, encara que els meus somnis siguin malsons i això passa sovint. Estan plens d’obstacles que conec i reconec. Aquesta bogeria pels somnis, que mai he tractat d’explicar, és una de les inclinacions profundes que m’han acostat al surrealisme. Un chien andalou va nèixer de la convergència d’un dels meus somnis amb un somni de Dalí“. Luis Buñuel.

Fins al 8 de novembre l’espai de la Tabakalera a Donostia/San Sebastià acull una mostra que commemora els 80 anys d’una de les obres més importants de la història del cinema i més influents de la cultura visual contemporània.

joan pere massana: esgrafiats de vida

Rebo mail de l’artista Joan Pere Massana que exposa aquests dies en dues mostres col·lectives a Terrassa i Lleida. Les seves obres són obres viscudes, ens recorden a escorces d’arbres, cel·les amb parets esgrafiades i alfabets personals per desxifrar, superfícies on Massana hi aboca tots els impulsos i sentiments vitals que vol compartir amb l’espectador, aconseguint extreure’n l’estètica i la plàstica.

A la imatge, Un refugi on amagar-se de Joan Pere Massana. Les exposicions es poden veure a la galeria Espai Cavallers de Lleida i la Sala Muncunill de Terrassa fins al 15 i 11 d’octubre respectivament. Més informació de l’artista aquí.

L’espiral d’Albert Macaya

Rebo mail de la galeria Antoni Pinyol de Reus que avui inaugura exposició de l’artista Albert Macaya. Segueixo a l’Albert Macaya des de fa anys perquè les seves escultures-instal·lacions sempre són preguntes gratificants sobre la fragilitat, l’experimentació, la natura i l’existència humana. Com a docent universitari, també el segueixo des que vaig tenir-lo de tribunal de la meva tesina. En aquesta ocasió l’exposició, titulada En Espiral, està formada per escultures fetes amb resina de poliester, materials naturals i treballs sobre paper en negatiu, és a dir, imatges en absència.  Tal i com m’expliquen, “algunes de les imatges representen brancatges i camins que es bifurquen en infinites direccions, fent referència a l’experiència humana com un procés constant de créixer i recórrer un territori“.

A la imatge, una de les peces d’Albert Macaya. L’exposició es pot veure a la galeria Antoni Pinyol de Reus des del 2 d’octubre al 4 de novembre del 2009.