Em sumo a la màxima que diu que a Catalunya es tradició celebrar Sant Jordi i no pas Sant Valentí, tot i que això de les tradicions acaba essent el menys tradicional de tot, doncs només cal una passejada urbanita per veure com a dia d’avui les pastisseries s’omplen de cors i de rojos estridents. Sant Valentí, el pare Noël, Halloween… ja no sé si és la globalització o és que finalment ens apuntem a tot i acabarem engolint tot el que ens ofereix el mercat.
Portem dies menjant pels ulls els cors de Sant Valentí, i avui he tingut una mena d'”experiència proussiana” veient els aparadors de les pastisseries, i m’ha vingut a la memòria i al paladar el gust d’una de les millors xocolates que he tastat (petita experiència, que no bon paladar amb això del món xocolater…). A Brussel·les, a prop de la famosa estàtua del Manneken Pis, les xocolates Godiva. Hagués estat bé poder tastar avui algun dels seus cors, autèntiques peces d’art. I si no sempre ens queden les Godiva de Barcelona.
ErGO 