arToons d’esgallimpantes

gener 13, 2009

Hi ha paraules en català que m’agraden més que d’altres, potser perquè són més complicades de dir, perquè les sento poc o perquè provoquen una certa sorpresa quan, de cop, algú les deixa anar en una conversa. Una d’aquestes paraules és esgallimpantes: veure d’esgallimpantes, passar d’esgallimpantes… una expressió que fem servir per indicar que s’ha vist una persona o cosa de manera fugaç i, per tant, no massa bé. El cas és que en el furor fílmic d’aquestes darreres vacances nadalenques vaig veure d’esgallimpantes per la televisió una escena que combinava els dibuixos animats dels looney toons i algunes peces d’art de museu. Una manera divertida d’introduir-se en el món de l’art, sobretot pels més menuts. El fragment el recupero gràcies al sempre eficient www.youtube.com i si algú està interessat en la “recuperació” de mots divertits o curiosos cal fer una visita obligada a www.reservadeparaules.com, val la pena fer-hi un  cop d’ull i no passar-hi d’esgallimpantes…

Anuncis

Boix i Creus: un llibre sobre l’art, la vida i l’educació

gener 6, 2009

coberta

Tenir la oportunitat de conèixer a l’Esther Boix i en Ricard Creus ja és de per si un gust perquè segueixen essent un model de vitalitat, compromís i treball. Per això no és difícil que se t’arribi a encomanar la seva energia i més encara en els temps que corren quan sembla que tots passem de puntetes quan es tracta de comprometre’ns amb uns ideals, sobretot quan aquests tenen a veure amb el fet educatiu. Boix i Creus foren als anys 60 i 70 pioners d’una nova manera de pensar l’educació a través de l’art o, el que seria el mateix, d’una nova manera de veure l’art a través del fet educatiu perquè el cert és que, essent ells mateixos artistes, escriptors  i pedagogs, la seva vida va indistintament lligada a la creació i a l’educació, gràcies sobretot a l’obertura i desenvolupament del taller d’arts visuals de L’ARC.

Agraeixo enormement l’esforç i l’ajuda de l’Esther i en Ricard sense l’amistat i la predisposició dels quals no hagués estat possible escriure aquest llibre, a l’editorial Documenta Universitària per haver-hi confiat i sobretot a la Roser Juanola, Catedràtica d’Art i Educació de la Universitat de Girona i tutora de la meva tesi. Més informació del llibre aquí.