Tony Bevan: l’art de plantar cara a les ombres

El cap, arrodonit, geomètric, quasi llis, és segur que rodaria si, deslligat del cos, es deixés caure pel pendent de teulats a dues vessants o passadissos sense fi. Tony Bevan (Bradfort, 1951) forma part de la segona generació d’artistes de la denominada escola de Londres, essent possiblement un dels seus membres més reconeguts internacionalment. Renovador de la pintura figurativa, resulten evidents en les seves peces les influències del Goya dels Caprichos o les línes exacerbades del primer expressionisme alemany. Amb tot, aquest pintor del negre ha sabut trobar l’equilibri just entre la continuació d’aquesta tradició figurativa i l’escapada cap a l’abstracció, gràcies principalment al bon cultiu de dos temes que s’han convertit gairebé en obsessius del seu treball: els passadissos amb teulats, i els caps humans. (…) Amb una barreja entre figuració fantasmagòrica i realitat emocional que planta cara sense subtileses, un recull de la seva obra es pot veure a l’espai d’art à cent metres du centre du monde (Av. Gran Bretanya, 3) de Perpinyà fins al 30 de setembre.

BBC Art: get involved

La web de la cadena anglesa BBC és segurament una de les més completes i un referent dins del gènere televisiu, ens interessa però encara més l’extens tractament a les qüestions artístiques a través de la seva adreça http://www.bbc.co.uk/arts/art/ on l’internauta gaudeix d’una àmplia varietat de propostes plàstiques que busquen no només informar sinó també la interactivitat amb el visitant a través de concursos, opinions, oportunitats per crear i penjar la pròpia obra des de la xarxa mateix, crítiques especialitzades d’exposicions i artistes, enllaços als principals museus i aconteixaments artístics britànics i europeus, oportunitat de difusió dels artistes locals, un espai per l’art digital i un suggerent apartat dedicat a potenciar l’art dels més petits des d’una vessant educativa i de coneixement de les tècniques i la història de l’art, entre la oferta més destacada. Sempre s’ha de pensar que hi ha coses millorables, potser el disseny de la pàgina podria ser encara més visual i menys tipificat però el cert és que la oferta és digne d’elogi, sobretot perquè poques pàgines d’art a la xarxa es presenten sota el lema “get involved”, buscant la implicació de l’internauta de manera tan amena i directa.

Cassolada artística a Kassel

El mateix dia que el suplement Culturas de La Vanguardia li dedica un extens article, caço al vol un reportatge-entrevista al TN migdia on un Ferran Adrià, el recentment “millor cuiner del món”, es mostra satisfet de la seva participació a la Documenta de Kassel d’enguany. 100 dies de Documenta, una de les trobades artístiques més rellevants i amb criteri dels últims anys, porten aquest any de regal afegit el que sembla que serà el happening de la temporada, tot i que el gurú del Bulli es nega a desvetllar quins seran els ets i uts de la seva presentació fins pocs dies abans de la inauguració, prevista pel 16 de juny. Llarga espera, pel que sembla, pels mitjans de comunicació catalans… La seva presència no ha caigut massa bé en alguns cercles artístics, mentre que, per d’altres, i pel propi Adrià, suposa una aposta per una concepció de l’art pluridisciplinar amb la creativitat com a teló de fons i únic denominador comú de tot el que sigui susceptible de presentar-se en una trobada d’aquestes característiques. La veritat és que, veient determinades manifestacions del món de l’art, hom es pregunta si no ha sigut un encert programar una gran cassolada artística per obrir definitivament els ulls, tenint en compte que la presència d’Adrià segurament es deu més a una gran operació de màrqueting que no pas a un reconeixement, pocs li’n falten ja a aquest cuiner (cuiner? potser la paraula ja queda curta…). Però no jutgem encara, caldrà veure amb coneixement de causa fins a on pot donar de sí tant la golafreria artística com la cuina més vanguardista.