Pau

Març 24, 2008

pau.jpg

A vegades no cal anar massa lluny per fugir una estona del món. Una passejada per l’Empordà i parada a Pau, un poblet que, com l’etimologia del seu nom indica, ja està preparat per la tranquil·litat. Cases amb sostres alts i parets de pedra gruixudes que semblen petits castells resguarden al visitant d’un vent empipador pels no acostumats i inspirador pels artistes. Carrers que només pot atravessar un cotxe assenyat i una plaça central per aparcar i donar un tomb per l’església romànica i les vistes impressionants del voltant. Parada al restaurant Garimall, més vistes de l’Empordà acompanyades d’una carta curta però treballada amb gust de virutes de foie i arrós a l’estil empordanès.

Anuncis

Nanoart (I)

Març 18, 2008

imagen-025.jpg

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d’àtoms i mol·lècules. El coneixement de la paraula nanotecnologia m’arriba per vincles familiars i -si em perdonen els científics- diré que el prefix “nano” (una micromesura equivalent a 10 a la -9) agafat com a microconcepte em resulta fàcilment aplicable a la vida quotidiana: vivim en nanopisos, tenim nanotelèfonsmòbils i nanordinadors, ens desplacem per la ciutat en nanobicicletes i mengem nanomenus estratificats…

D’un temps ençà, crec que l’art ha redescobert també el seu punt “nano” en el que es podria anomenar com el NANOART per referir-me al conjunt de publicacions, dvd’s i informació diversa entorn la iniciació a l’art en els més petits, un gènere a l’alça.

Començo el primer post dedicat al Nanoart fent referència a un llibre d’art per nens que combina la segona i la tercera dimensió, escrit en anglès i publicat per Van der Meer Publishing. El Junior Art Pack (obert a la imatge) és el souvenir d’un viatge a Amsterdam. Una meravella pels sentits amb múltiples experiències pels més petits i dissenyat estil pop-up, de manera que podem fins i tot apreciar en tres dimensions la perspectiva creada per Vermeer, destapar els secrets que s’amaguen darrera les principals tècniques artístiques, reconstruir un quadre des de l’abstracció, descobrir les possibilitats de la carta de colors o jugar amb tot un seguit d’il·lusions òptiques, amb referències d’obres i artistes claus. Tot i que hi ha algunes “experiències artístiques” que es poden fer al mateix llibre, s’ha de veure més aviat com un relat didàctic i amè de la història de l’art plantejat no de manera cronològica, sinó per temes i tècniques. L’edat adequada oscil·la entre els 5 a 10 anys, tot i que també pot ser un llibre útil per pares/mestres. A casa nostra crec que l’ha acabat traduïnt Ediciones B.