la mare de Seurat

Tinc a les mans la guia del Metropolitan Museum of Art de Nova York, m’hagués agradat més poder-la llegir en anglès per allò que sempre es fa millor pràctica quan el tema en qüestió et toca directament o forma part dels teus interessos immediats. En tot cas, el regal m’arriba en castellà i hi dóno una ullada. Confesso que no he estat físicament al museu, sí virtualment i a partir d’ara també “bibliogràficament”. Unes 470 pàgines profusament il·lustrades amb l’explicació corresponent que entren a formar part de la secció de llibres d’art recollits de diferents viatges. Una secció que s’ha anat emplenant amb els anys i “a posteriori”, aquesta guia en serà una excepció. Dóno una ullada a les pàgines, em saturo de peces i d’èpoques artístiques i potser per això em quedo amb el primer impacte d’un dibuix a llapis de la mare de Seurat, tècnicament imponent i d’una autoritat plàstica magistral. Qui sap si potser aquesta obra serà prou motiu algun dia per rellegir la guia i fer maletes.  

A la imatge, Retrat de la mare de l’artista de Georges Seurat (1859-1891). Llapissos Conté; 31,4 x 24,1 cm. Extreta de la Guía – The Metropolitan Museum of Art, New York.

ar(t)quitectura

 

 

 

 

 

Els poso a la categoria d’artistes perquè després de veure la seva pàgina web em sembla que bé s’ho mereixen. Un link al meu blog m’ha fet descobrir Arquitectura-G, un grup jove que opera des de Barcelona i que aposten per l’arquitectura en estat pur, minimal i el que es podria definir com a una estètica adaptada, constructiva i funcional que cuida d’aprofitar les característiques lumíniques i juga amb els materials i els espais “reals” amb l’objectiu d’incentivar la imaginació cap a noves solucions arquitectòniques.

A la imatge, Espuma ceràmica, Premi Cevisana 2004. extreta de http://www.arquitectura-g.com/

quatre ratlles sobre llibretes

 

 

 

 

 

Sempre he confiat en el paper de les llibretes, cosides o en espiral, gruixudes o primes, quadriculades o ratllades, llises o amb relleus… una eina de treball i un abocador d’idees indispensable. A la ràdio escolto avui de reüll una recomanació que em porta a visitar al pàgina web de belleza infita, una associació cultural-editorial que presenta projectes realment innovadors i creatius. Entre ells, el disseny de llibretes de l’arquitecte Jaime Narváez, quaderns amb diferents figures geomètriques estampades a les cobertes i a l’interior que repten a l’usuari a provar un altre tipus de dibuix i d’escriptura. Una redefinició prou lloable i contemporània de les mítiques ratlles que oferia la històrica Moleskine.

les noves cares de l’euro

Llegeixo que el dissenyador de l’euro, Robert Kalina, es partidari que els futurs billets s’estampin amb les cares de “personatges importants” de la història del continent, i proposa començar amb Picasso o Leonardo da Vinci. Em pregunto si no s’hauria d’aprofitar “la capacitat de difusió” de l’euro per potenciar un tipus de cultura que fugís dels “grans clàssics” (cal anar a raure sempre als Picassos? Quin tret de “singularitat regional” aporten artistes tan globalitzats? O potser és precisament els Picassos els que potencien la idea que, en definitiva, difon l’euro? Una moneda única per una Europa pretesament unida i al mateix temps globalitzada…). Amb tot, després penso que si tant de parlar de crisi arribem finalment a la devaluació de l’euro, no sé fins a quin punt la cultura, sigui o no de “personatges importants”, s’hi ha de veure retratada.

art i ciència a bcn i nanoart a la xarxa

L’edifici Caixafòrum de Barcelona organitza demà un petit seminari dedicat a la interacció d’art i ciència des del punt de vista de l’educació artística, amb diferents ponències que exploraran les correspondències entre imatges artístiques i imatges científiques. La informació es pot consultar a http://obrasocial.lacaixa.es/centros/caixaforumbcn_es.html

Rebo mail també d’una convocatòria de Nanoart. El “NanoArt” és una secció que vaig obrir en aquest blog per ressenyar llibres i material dedicat a difondre l’art en els més petits, però resulta que la mateixa paraula s’utilitza per un tipus determinat d’art dedicat a transpassar les visions atòmiques i moleculars d’un microscopi a una peça artística. La pàgina web de l’exposició virtual té bastant a desitjar i hi ha peces més i menys bones però val la pena donar-hi un cop d’ull si més no per curiositat i per veure un nou agermanament entre art i ciència: www.nanoart21.org