la Mona Lisa més gran del món

Llegeixo que desenes d’alumnes de diverses escoles i d’un centre per discapacitats de la localitat galesa de Wrexham han pintat 82 rajoles del centre comercial Eagles Meadow tot copiant un dels quadres més emblemàtics de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa. L’objectiu és recaptar diners per una organització caritativa infantil. Vist des del punt de vista artístic, imagino com deu ser de sorprenent veure la Gioconda en grans dimensions, sobretot quan l’obra original, al Museu del Louvre, petita, darrera una vitrina i plena de curiosos al davant, resulta tan complicada de veure i sobretot de gaudir-ne.

Compartir experiències educatives i artístiques

La National Art Education Association és una comunitat dinàmica a través de la web perquè professors d’art, estudiants, investigadors, educadors de museus o artistes comparteixin experiències educatives. Personalment, el que trobo més interessant és tenir la oportunitat de llegir articles actualitzats, amb les últimes investigacions sobre l’educació artística d’arreu del món.

educació i plàstica des de la web

Remenant per la xarxa arribo a la pàgina Educación Plástica on hi trobem explicacions interactives, exercicis pràctics, programes, enllaços i recursos per l’aula de visual i plàstica. Hi podem trobar diferents activitats relacionades amb el color, la percepció, la composició, la tridimensionalitat… de manera que també pot ser un bon recurs per difondre les matemàtiques. Una bona web per comprendre el món que ens envolta des de la perspectiva de l’art i la ciència.

què és el color?

Fa temps que no afegeixo cap llibre a la categoria del Nanoart. La veritat és que internet ens ofereix molts recursos i sovint acabem oblidant aquells “clàssics imprescindibles”  que a part de ser tremendament didàctics tenen el bon fer de presentar-te la informació ordenada, amena i a punt per ser utilitzada. Reviso la biblioteca artística i recupero el llibre El Color de l’editorial Combel, perfecte per endinsar als més menuts en el món del color des del principi dels principis i tot experimentant amb l’entorn més immediat.

els llibres de la guineu roja

A la ràdio, a la televisió, als diaris, a les revistes, al correu… les recomenacions bibliogràfiques ens surten aquests dies per les orelles… posats a fer volum decideixo contribuir a la causa amb una aposta personal: els Libros del Zorro Rojo, una editorial independent i jove (2004) que publica obres per nens, joves i adults amb il·lustracions que són autèntiques obres d’art. Qualitat gràfica que s’acompanya de qualitat literària ja que es tracta en la majoria de la reedició de grans clàssics de la literatura contemporània.

Pel que fa als artistes hi trobem il·lustracions d’Antonio Seguí, Carlos Alonso, Enrique Breccia, José Muñoz, Carlos Nine, Luis Scafati, Arnal Ballester, Gabriela Rubio, Javier Serrano, Emilio Urberuaga, Antonio Santos o Javier Zabala.
Entre els autors triats, destaquen reedicions de Julio Cortázar, Federico García Lorca, Juan Gelman, Nicolás Guillén, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Alejandra Pizarnik, Pablo Neruda o Ricardo Piglia als quals s’afegeixen els clàssics: Mark Twain, Jack London, H.P. Lovecraft, Voltaire, Robert Louis Stevenson, Ramón Gómez de la Serna, Mary Shelley, Franz Kafka o Edgar Allan Poe.

Més informació al blog dels Libros del Zorro Rojo.

un, dos, tres… i acció a les aules!

Una pantalla de projecció i un ordinador és una de les millors inversions que es pot fer avui en qualsevol aula de les nostres escoles. A l’era de la imatge, poder fer exercicis a través de la xarxa s’ha convertit en una eina indispensable no només per mantenir l’atenció de l’alumnat i oferir-los una activitat que trenqui la rutina establerta, sinó també un bon mètode per ampliar els continguts del currículum escolar. I com que de recursos penjats a la xarxa n’hi ha tants com bones idees de professionals docents, l’èxit està assegurat.

M’arriba via mail la pàgina web www.cinescola.info, una proposta per integrar el setè art a les escoles, adreçat als professors, que ofereix propostes didàctiques sobre cinema, d’accés gratuït  i en català. Cinescola suggereix un seguit de pel·lícules per tractar temes que habitualment ens trobem en el currículum escolar i, a més, tot un conjunt d’activitats per treballar-les, adequades a cada edat, a part d’un espai on recollir i publicar experiències del professorat dins l’àmbit cinematogràfic. Un luxe per alimentar l’educació en la comunicació.

A la imatge, extreta de la web, un fotograma de la pel·lícula de Wallace & Gromit ‘The curse of the were-rabbit’. En Wallace i en Gromit mereixen una entrada en exclusiva al blog, queda pendent…

calvin & hobbes

La Vanguardia publicava avui aquesta tira còmica d’en Calvin i en Hobbes, busco per internet la versió original i la penjo al blog. En sóc fan.

Calvin: Com a artista, seguiré captivant a les generacions futures fins i tot després de mort

Hobbes: Un pensament interessant

Calvin: L’he titulat “Nu baixant unes escales”

arToons d’esgallimpantes

Hi ha paraules en català que m’agraden més que d’altres, potser perquè són més complicades de dir, perquè les sento poc o perquè provoquen una certa sorpresa quan, de cop, algú les deixa anar en una conversa. Una d’aquestes paraules és esgallimpantes: veure d’esgallimpantes, passar d’esgallimpantes… una expressió que fem servir per indicar que s’ha vist una persona o cosa de manera fugaç i, per tant, no massa bé. El cas és que en el furor fílmic d’aquestes darreres vacances nadalenques vaig veure d’esgallimpantes per la televisió una escena que combinava els dibuixos animats dels looney toons i algunes peces d’art de museu. Una manera divertida d’introduir-se en el món de l’art, sobretot pels més menuts. El fragment el recupero gràcies al sempre eficient www.youtube.com i si algú està interessat en la “recuperació” de mots divertits o curiosos cal fer una visita obligada a www.reservadeparaules.com, val la pena fer-hi un  cop d’ull i no passar-hi d’esgallimpantes…

Boix i Creus: un llibre sobre l’art, la vida i l’educació

Tenir la oportunitat de conèixer a l’Esther Boix i en Ricard Creus ja és de per si un gust perquè segueixen essent un model de vitalitat, compromís i treball. Per això no és difícil que se t’arribi a encomanar la seva energia i més encara en els temps que corren quan sembla que tots passem de puntetes quan es tracta de comprometre’ns amb uns ideals, sobretot quan aquests tenen a veure amb el fet educatiu. Boix i Creus foren als anys 60 i 70 pioners d’una nova manera de pensar l’educació a través de l’art o, el que seria el mateix, d’una nova manera de veure l’art a través del fet educatiu perquè el cert és que, essent ells mateixos artistes, escriptors  i pedagogs, la seva vida va indistintament lligada a la creació i a l’educació, gràcies sobretot a l’obertura i desenvolupament del taller d’arts visuals de L’ARC.

Agraeixo enormement l’esforç i l’ajuda de l’Esther i en Ricard sense l’amistat i la predisposició dels quals no hagués estat possible escriure aquest llibre, a l’editorial Documenta Universitària per haver-hi confiat i sobretot a la Roser Juanola, Catedràtica d’Art i Educació de la Universitat de Girona i tutora de la meva tesi. Més informació del llibre aquí.

l’art d’explicar-se tot recreant-se en la ciència i el paper

 

 

 

 

 

Les dues exposicions que presenta aquests dies el Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d’Or ens deixen amb la sensació d’haver tingut la oportuntitat de tastar un carmel que ens hem de treure de la boca just quan començàvem a notar-ne el gust.

Ciència recreativa és una petita exposició dedicada als experiments del científic i pedagog Josep Estalella. Excel·lent la idea de la recuperació d’un dels puntals de la pedagogia científica a casa nostra, lloable el video que mostra diversos experiments científics realitzats per experts amb els més menuts, útils els plafons explicatius que narren el funcionament de les peces de col·lecció exhibides, però mancança del que seria el necessari últim estadi: tenir la oportunitat de provar físicament els experiments explicats. Ja ho sabem que per realitzar aquest tipus d’experiments ja existeixen altres emplaçaments museístics i imagino que ja hi ha tallers a la mateixa Fontana d’Or en motiu de l’exposició, però no hagués estat demés tenir la oportunitat d’experimentar-los en el moment de la visita.

Tresors de paper és un viatge per l’apassionant món dels relats explicats a través de la fragilitat i la mobilitat que permet el paper, que apareix en teatrets de segles passats, titelles grotesques, contes troquelats, jocs de cartes, ombres xineses, alguns pop-ups… (enllaçant amb la gran exposició que ja es va dedicar fa uns anys a aquesta col·lecció de Quim Corominas). Un gaudi pels ulls i la imaginació que, tot i que no té la força d’aquella mostra i potser manca també d’un punt d’interactivitat, convida novament a l’espectador a un viatge ni que sigui històric i visual molt recomanable.

A la imatge, una peça de l’exposició Tresors de paper extreta de http://www.fundaciocaixadegirona.org/?mod=detail&id=507