Publicitat cinètica

Acabo de veure per televisió l’últim anunci de la marca d’automòbils BMW amb la participació de l’artista cinètic Theo Jansen, una petita obra d’art de poc més d’un minut que m’ha recordat un dels meus articles a la revista bonart del passat mes de juny 2007 titulat Cinetismes i mogudes artístiques. En reprodueixo un fragment perquè, mesos després, i coses de l’atzar, no podia haver trobat millor exemple a la meva idea…

“… deixant de banda els anuncis ja tradicionals i estereotipats, que no varien gaire d’una marca a l’altra – detergents, colònies i perfums, fascicles per entregues…-, existeixen col·lectius que han sabut adaptar-se a noves visibilitats i sensibilitats més contemporànies. En tenim un exemple bastant evident amb els espots d’automòbils, la majoria petites joies que darrerament han buscat definir la seva marca en acurades escenografies, músiques suggerents o en motivadors jocs visuals.

Fa temps que en aquests anuncis s’hi ha assentat una certa predilecció per presentar de manera original la característica bàsica de qualsevol automòbil, que no és altra que el moviment. Un moviment agafat des de la part lírica, futurista, o, per què no, cinètica, que es converteix en la principal carta de presentació del cotxe publicitat. Recordem si no espots com la bandada d’ocells que es desplaça poèticament pel cel a vista d’un utilitari que, des de la carretera, els observa amb enveja; l’escala augmentada de les peces d’un cotxe en moviment que bombegen com si es tractés d’òrgans humans; el cotxe mutat en robot que balla emulant la febre discotequera o un dels millors espots d’automòbils que s’ha passat mai per pantalla en què les peces fragmentades d’un cotxe col·lideixen les unes amb les altres en un efecte dominó que arriba finalment a presentar el producte sencer. Aquestes i d’altres manifestacions creatives constaten a dia d’avui que no podem considerar el moviment cinètic com una tendència artística ancorada i perduda en el temps. (…) Som cinètics, com ho foren també en la seva època els futuristes, els constructivistes o els representants de l’op art…”.