educació i plàstica des de la web

Setembre 27, 2009

Remenant per la xarxa arribo a la pàgina Educación Plástica on hi trobem explicacions interactives, exercicis pràctics, programes, enllaços i recursos per l’aula de visual i plàstica. Hi podem trobar diferents activitats relacionades amb el color, la percepció, la composició, la tridimensionalitat… de manera que també pot ser un bon recurs per difondre les matemàtiques. Una bona web per comprendre el món que ens envolta des de la perspectiva de l’art i la ciència.


La Getty busca material de l’era pre-digital

Setembre 24, 2009

Abans que la fotografia digital acabi reemplaçant totalment la fotografia tradicional, la fundació Getty demana l’ajuda dels internautes a través de la seva pàgina web. L’objectiu és crear un arxiu fotogràfic que es vol anar engrandint amb les aportacions de tots aquells que vulguin enviar-hi fotografies en paper, negatius, pel·lícules… de l’era pre-digital per tal que l’arxiu esdevingui una col·lecció de referència per generacions futures. La informació es pot trobar aquí.


Visita virtual als grans museus del món

Setembre 23, 2009

La pàgina web d’snagfilms compta amb un apartat dedicat als ‘great museums’ de manera que podem passejar-nos per les sales dels museus més importants del món sense moure’ns de casa. De moment predominen els museus americans i determinats videos només són visibles des d’un servidor “ianqui”. Amb tot, la idea és bona. Caldrà triar, remenar i esperar que es vagi actualitzant amb noves entrades.


Miguel Condé: un humanista d’instints

Setembre 22, 2009

Miguel_Conde

Rebo mail amb la propera exposició de Miguel Condé, obra sobre paper a la galeria Bat de Madrid. Vaig conèixer al pintor i gravador mexicà ara fa un parell d’anys en motiu d’una exposició a l’edifici Miramar de Sitges que es titulava Pêle-mêle, una expressió francesa que significa “en desordre” i que venia a ser un títol encertat per tota una trajectòria vital que l’ha portat a viatjar constantment pel món i per les seves obres. Ja aleshores em va sorprendre el contrast entre l’artista, un gentleman de nova era, i els personatges de la seva obra, hereus directes d’una commedia dell’arte enriquida amb els vocabularis de la postmodernitat (càmeres fotogràfiques, màquines d’escriure, telèfons…).

La primera sensació que hom té amb les obres de Miguel Condé és la d’haver entrat visualment en un món dual, on hom es sent humà però alhora profundament animal. La seva és una visió humanista del món explicada a través de l’obertura dels instints primordials. Una humanitat profundament lligada a la natura que oscil·la entre la follia més surreal i l’expressionisme més gòtic. Un recull de peces que esdevenen absoluts tractats existencials de la condició humana.

L’exposició es podrà veure a la galeria Bat de Madrid del 5 de novembre al 12 de desembre del 2009. A la imatge, una de les obres sobre paper de Miguel Condé. Més informació de l’artista aquí.


Saatchi, confesions d’un adicte a l’art?

Setembre 21, 2009

saatchi

My name is Chaarles Saatchi and I am an artoholic. El col·leccionista britànic Charles Saatchi parla d’ell mateix en un llibre-entrevista provocador editat per Phaidon i que podem trobar a les llibreries des d’avui mateix. El primer tast el llegim en una ressenya a El País.


Audi i el cub de Rubik

Setembre 18, 2009

Dins del món de la publicitat, els anuncis de cotxes mereixen una atenció especial. Cansats d’estar veient sempre quin detergent fa la roba més blanca o quin supermercat ens ofereix les millors ofertes, els anuncis d’automòbils són com un oasi pels ulls ja que són dels pocs que busquen contínuament reinventar-se . I, de fet, aquest hauria de ser el principal objectiu de la publicitat si el que es vol és que l’espectador es continuï fixant amb el producte. De tots ells, situo en la meva llista preferent els de la marca Audi. Fa anys que els seus creatius ens sorprenen amb bones idees i amb una combinació de tecnologia, música, disseny i cura de la imatge que ens fa oblidar el zàping. L’últim, i en plena moda de retorn als 80’s, una simulació del cub de rubik per crear la màquina perfecta, genial.

 


què és el color?

Setembre 17, 2009

COLOR

Fa temps que no afegeixo cap llibre a la categoria del Nanoart. La veritat és que internet ens ofereix molts recursos i sovint acabem oblidant aquells “clàssics imprescindibles”  que a part de ser tremendament didàctics tenen el bon fer de presentar-te la informació ordenada, amena i a punt per ser utilitzada. Reviso la biblioteca artística i recupero el llibre El Color de l’editorial Combel, perfecte per endinsar als més menuts en el món del color des del principi dels principis i tot experimentant amb l’entorn més immediat.


Fugitive o quan les notes pinten

Setembre 16, 2009

Ensopego a la xarxa amb Fugitive el darrer videoclip del músic britànic David Gray, una petita joia que combina amb senzillesa però amb encert música i pintura. Tot i que es pot dir que l’agermanament entre música i art ha existit des dels principis dels temps adoptant múltiples formes, el cert és que des de la irrupció de la imatge televisiva molts videos musicals poden ser considerats petites obres d’art i no només degut als avenços tecnològics sinó també gràcies a la sensibilitat i al bon fer dels seus creadors. 


Céret, un segle de paisatges i Soutine

Agost 31, 2009

297soutine_ceret

Al Museu d’Art Modern de Céret s’hi pot visitar aquests dies l’exposició Céret: un siècle de paysages sublimés que ens proposa revisitar els paisatges de la població a través dels paisatges pintats per un seguit d’artistes que feren estada a Céret pels volts del segle XX: Pablo Picasso, Georges Braque, Auguste Herbin, Chaïm Soutine, Pierre Brune, André Masson, Manolo, Pinkus Krémègne, Juan Gris, Francis Picabia, Georges Deniker, Marc Chagall, Raoul Dufy, Jean Marchand, Moïse Kisling, Max Jacob, Maurice Loutreuil, Frank Burty Haviland, André Lhote…
Abans o després de visitar l’exposició es pot fer ús de la mini-guia que t’ofereix gratuïtament el museu i buscar a l’exterior els paisatges per revisitar-los en viu. La ruta és una bona manera d’expandir el museu més enllà de les parets i alhora de conèixer els racons que en algun moment van servir d’inspiració a tots aquests artistes. Reconec que, més enllà de Picasso, Jacob, Picabia o Masson, dins del gènere dels paisatges els de Soutine no tenen rival.  La retrospectiva que fa anys li va dedicar el mateix museu me’l va fer descobrir, tornar a veure la força d’execució, moviment i color de les seves pintures ara ha estat tornar a fer un regal als ulls.

A la imatge, rue Pierre Brune à Cerét, 1922 de Chaïm Soutine.


Seguint el “Tonight Tonight” per Eivissa i Formentera

Agost 26, 2009

DSCN0645

No se sap ben bé si el pèl que els cau sobre els ulls és cortina protectora o si, pel contrari, és pura calor. El cas és que, mentre la seva mestressa ens explica que el museu d’art contemporani d’Eivissa continua tancat per obres, els dos petaners estiren corretges, ells sí semblen haver olorat ombra en la distància… Ens passegem per Dalt Vila, l’Eivissa emmurallada de balcons amuntegats i carrers empedrats, després d’haver-nos banyat a les cristal·lines platges de Ses Illetes a Formentera. Se’ns repeteix insistentment i ens acompanya durant tot el viatge la melodia del “Tonight Tonight” cerveser, però anem fem via amb aigua freda i, això sí, barret de palla i vestit blanc, que ben mirat seria com vestir-se amb bata de cua pel mig de Sevilla… El “tonight tonight” s’ha convertit en “today today”, les cales de sant antoni i eivissa de dia tenen un altre color… amb tot ens permetem la llicència del bar Kumharas, després del mercat de Sant Carlo venim empeltats d’esperit hippie, i per tant ja no ens sentim estranys. Escoltant la música en directe arran de platja la posta de sol té una espectacularitat mai vista, això sí, amb permís de les nubolades.