arToons d’esgallimpantes

gener 13, 2009

Hi ha paraules en català que m’agraden més que d’altres, potser perquè són més complicades de dir, perquè les sento poc o perquè provoquen una certa sorpresa quan, de cop, algú les deixa anar en una conversa. Una d’aquestes paraules és esgallimpantes: veure d’esgallimpantes, passar d’esgallimpantes… una expressió que fem servir per indicar que s’ha vist una persona o cosa de manera fugaç i, per tant, no massa bé. El cas és que en el furor fílmic d’aquestes darreres vacances nadalenques vaig veure d’esgallimpantes per la televisió una escena que combinava els dibuixos animats dels looney toons i algunes peces d’art de museu. Una manera divertida d’introduir-se en el món de l’art, sobretot pels més menuts. El fragment el recupero gràcies al sempre eficient www.youtube.com i si algú està interessat en la “recuperació” de mots divertits o curiosos cal fer una visita obligada a www.reservadeparaules.com, val la pena fer-hi un  cop d’ull i no passar-hi d’esgallimpantes…


art i matemàtica

Juny 29, 2008

Després d’un dia de sol i d’observar com les ones del mar també podrien ser vistes com a formes fractals anant i venint de la platja, rescato un nou programa de l’Eduard Punset amb una entrevista al matemàtic Benoît Mandelbrot, un dels grans experts en fractals, útil per explicar de manera didàctica com utilitzar els fractals per crear peces artístiques i l’origen dels mateixos en les obres d’Hokusai, un bon exemple de com matemàtica i plàstica evolucionen de manera conjunta en la natura.


MNACTEC.cat

Mai 29, 2008

Una remodelació arquitectònica meditada i posada al servei d’un visitant a qui se li ofereix la oportunitat de viatjar en el temps tot buscant l’empatia amb tots aquells obrers, homes, dones i nens, que en ple segle XIX treballaven de sol a sol en l’elaboració de la llana i els teixits. Una història, la de la revolució industrial i la indústria tèxtil, que forma part del que som. Excel·lent la oportunitat que ofereix el MNACTEC – el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa – per reviure-la de nou, una meravella d’edifici de l’arquitecte Lluís Muncunill que fou capaç de convinar estètica i funcionalitat, i així també perdura a dia d’avui. Em quedo amb les carboneres i l’impacte visual de la xemeneia vista per dins, així com la maquinària de la planta baixa en perfecte estat de conservació, o la magnífica col·lecció d’automòbils de temps passats. Una lliçó d’història i de disseny posats al servei de la funcionalitat arquitectònica. En el vídeo, petita explicació del procés de remodelació de la fàbrica.


Colors en sèrie

febrer 10, 2008

sgiimgcolors.jpg

M’acabo de comprar un pantone de colors o almenys aquesta és la sensació que tinc després de treure l’embolcall de plàstic de la sèrie de DVD’s “Colors en sèrie”, un programa emès pel canal 33 el passat 2007 i que no vaig tenir ocasió de veure sencer, per allò de les “hores de prime-time” encara mal enteses a la petita pantalla. Un total de 200 minuts repartits en 10 dvd’s cadascun parlant d’un color diferent des d’una vessant poètica, artística, científica, didàctica, popular… una petita joia visual estèticament molt cuidada que fins i tot va ser motiu d’una exposició recent a Caixafòrum de Barcelona.


bon nadal

Desembre 24, 2007

Tantes felicitacions com nadals, heus aquí algunes de les que em van arribant via mail…

. Nadal Clàssic

. Humor nadalenc

. Nadal culé (hi hauran dies millors…)

. Amb un toc animal


“Només jo podria falsificar Zush però no ho faig”

Desembre 11, 2007

Entrevista a l’artista EVRU a www.siestv.com


“La vie en rose”

Novembre 25, 2007

Algun dia al llit i algun virus en posició d’atac, un DVD per tornar i ganes de fer, dins les possibilitats, quelcom productiu. Estat ideal – o almenys així ho vaig creure- per veure La vie en rose, pel·licula dedicada a la cantant francesa Edith Piaf. Confesso que estava advertida però tot i així certa tossuderia em portava a pensar que un títol com aquest per força havia de superar positivament l’estat víric, que era de tot menys rosa…

La pel·lícula és dura però al meu parer efectiva en l’objectiu de retre un homenatge als seguidors d’abans, d’ara i de sempre de la cantant francesa, doncs s’hi inclouen sinó totes bona part del repertori de cançons interpretades per l’artista. A destacar el tractament narratiu, amb continúes passejades endavant i endarrera en el temps que, si bé al principi despisten una mica, inevitablement el fil de la història t’acaba absorbint. Excel·lent l’actriu que encarna a Piaf, Marion Cotillard, amb una capacitat camaleònica per traslladar davant la pantalla tots i cadascun dels estats d’ànim de la cantant. Però sens dubte, als no iniciats, el que més ens pot sorprendre és la vida – fins ara per mi desconeguda, no així les cèlebres cançons – d’una artista absolutament genial abocada als excessos, una vida tumultuosa però alhora apassionada, viscuda al límit. Més de dues hores d’intensitat i bogeria creativa. Piaf personifica el mite segons el qual els grans genis sorgeixen a vegades de vides i situacions combulses. Tanmateix, al final tot es pot acabar resumint i justificant amb un excels i inolvidable “Non! Rien de rien. Non! Je ne regrette rien…”


Verd, blau, vermell…

Novembre 18, 2007

“Les nostres retines són paletes amb infinites possibilitats, és el nostre cervell el que crea el color”. És una llàstima que el programa Redes d’Eduard Punset no pugui estar en horari merescut de prime time i que haguem de recórrer a les gravacions, al Canal 24 hores o al YouTube per poder gaudir en “hores respectables” de petites joies com aquest vídeo, 5 minuts molt ben il·lustrats sobre la teoria científica del color.


Publicitat cinètica

Octubre 4, 2007

Acabo de veure per televisió l’últim anunci de la marca d’automòbils BMW amb la participació de l’artista cinètic Theo Jansen, una petita obra d’art de poc més d’un minut que m’ha recordat un dels meus articles a la revista bonart del passat mes de juny 2007 titulat Cinetismes i mogudes artístiques. En reprodueixo un fragment perquè, mesos després, i coses de l’atzar, no podia haver trobat millor exemple a la meva idea…

“… deixant de banda els anuncis ja tradicionals i estereotipats, que no varien gaire d’una marca a l’altra – detergents, colònies i perfums, fascicles per entregues…-, existeixen col·lectius que han sabut adaptar-se a noves visibilitats i sensibilitats més contemporànies. En tenim un exemple bastant evident amb els espots d’automòbils, la majoria petites joies que darrerament han buscat definir la seva marca en acurades escenografies, músiques suggerents o en motivadors jocs visuals.

Fa temps que en aquests anuncis s’hi ha assentat una certa predilecció per presentar de manera original la característica bàsica de qualsevol automòbil, que no és altra que el moviment. Un moviment agafat des de la part lírica, futurista, o, per què no, cinètica, que es converteix en la principal carta de presentació del cotxe publicitat. Recordem si no espots com la bandada d’ocells que es desplaça poèticament pel cel a vista d’un utilitari que, des de la carretera, els observa amb enveja; l’escala augmentada de les peces d’un cotxe en moviment que bombegen com si es tractés d’òrgans humans; el cotxe mutat en robot que balla emulant la febre discotequera o un dels millors espots d’automòbils que s’ha passat mai per pantalla en què les peces fragmentades d’un cotxe col·lideixen les unes amb les altres en un efecte dominó que arriba finalment a presentar el producte sencer. Aquestes i d’altres manifestacions creatives constaten a dia d’avui que no podem considerar el moviment cinètic com una tendència artística ancorada i perduda en el temps. (…) Som cinètics, com ho foren també en la seva època els futuristes, els constructivistes o els representants de l’op art…”.


Art d’ulls femenins

Juliol 17, 2007

La veritat és que no crec massa en aquests portals d’internet on hi cap absolutament tot com és el cas del youtube. Però admeto que hi han excepcions prou bones com per tenir-les en compte, i si no (gràcies Maria) sempre hi ha amics disposats, que s’enrecorden de les teves aficions artístiques quan t’envien un mail. Heus aquí un bon joc d’imatges entorn la visió de la dona en la història de l’art.