un, dos, tres… i acció a les aules!

Abril 5, 2009

wallace-and-gromit-curse-of-the-were-20rabbit

Una pantalla de projecció i un ordinador és una de les millors inversions que es pot fer avui en qualsevol aula de les nostres escoles. A l’era de la imatge, poder fer exercicis a través de la xarxa s’ha convertit en una eina indispensable no només per mantenir l’atenció de l’alumnat i oferir-los una activitat que trenqui la rutina establerta, sinó també un bon mètode per ampliar els continguts del currículum escolar. I com que de recursos penjats a la xarxa n’hi ha tants com bones idees de professionals docents, l’èxit està assegurat.

M’arriba via mail la pàgina web www.cinescola.info, una proposta per integrar el setè art a les escoles, adreçat als professors, que ofereix propostes didàctiques sobre cinema, d’accés gratuït  i en català. Cinescola suggereix un seguit de pel·lícules per tractar temes que habitualment ens trobem en el currículum escolar i, a més, tot un conjunt d’activitats per treballar-les, adequades a cada edat, a part d’un espai on recollir i publicar experiències del professorat dins l’àmbit cinematogràfic. Un luxe per alimentar l’educació en la comunicació.

A la imatge, extreta de la web, un fotograma de la pel·lícula de Wallace & Gromit ‘The curse of the were-rabbit’. En Wallace i en Gromit mereixen una entrada en exclusiva al blog, queda pendent…


Bloggers i empreses

gener 21, 2008

 Bloguzz logo

El món d’internet i dels blocs té aquestes coses, a vegades et trobes linkada des de pàgines que ni sabies de la seva ni ells de la teva existència, fins que algun dia veus que algú ha utilitzat aquests links per entrar a la teva “parcel·la” particular de la xarxa. L’habitual és que no acostumis a fer cas de dites pàgines, però avui farem una excepció. Algun visitant ha accedit a ErGO a través de www.bloguzz.com, un portal que es dedica a fer d’intermediari entre blogs i empreses, de manera que aquestes envien els seus productes nous als bloggers per provar-los i aquests en realitzen posterioment el comentari al seu blog. Desconec què hi fa ErGO penjat en aquest portal (ni venc, ni compro, ni provo) i tampoc és que bloguzz faci específicament referència a temes d’art, però en qualsevol cas aquí queda la “publicitat gratuïta” d’aquesta pàgina web, que m’ha semblat si més no una iniciativa curiosa i en els temps que corren amb força vista comercial.


“Només jo podria falsificar Zush però no ho faig”

Desembre 11, 2007

Entrevista a l’artista EVRU a www.siestv.com


Els mitjans de comunicació com a recurs educatiu

Octubre 29, 2007

Aulamèdia és un portal web en català amb tot de recursos pedagògics adreçats al professorat per tal que aquest utilitzi els mitjans tecnològics i de comunicació actuals en pro d’una educació més interactiva i, sobretot, més crítica i comunicativa. Des d’exercicis de cinema, ràdio, premsa, publicitat, video o televisió – material didàctic per aplicar a aules de primària i secundària – fins a cursos dirigits als educadors, llibres, revistes i editorials especialitzades, projectes realitzats per escoles i la seva avaluació corresponent, una filmoteca comentada amb temes a treballar, enllaços o una pissarra amb les últimes novetats… Estem com estem a l’era de la informació, una proposta a tenir en compte per “ensenyar a mirar”  la quotidianitat i a crear-se un judici propi.


sí és una tv cultural

Octubre 7, 2007

logo.gif

Sies tv és una televisió catalana difosa des d’internet que té la vocació de cobrir tot el territori de llengua catalana amb continguts que fan referència a les arts plàstiques, el cinema, escenaris i teatre, economia, turisme, innovació, lletres, societat i tendències. Una manera original de triar la informació en el moment en què vols visionar-la on, a més, es potencia la participació ciutadana.  


La fira LOOP ens fa parpallejar

Mai 22, 2007

foto-8.jpgEl còmic ha engrandit el llenguatge visual amb multitud de símbols, onomatopeies i actituds més o menys còmiques que tenen el poder d’emfatitzar les emocions dels personatges o d’ajudar a la comprensió del diàleg. Moltes d’aquestes actituds han estat adoptades també en l’animació audiovisual, pensem per exemple en el fum que surt del cap d’un personatge de dibuixos animats quan es vol expressar alguna enrabiada, la gota de suor que cau davant d’una situació compromesa o el parpalleig intermitent quan el protagonista, sorprès, no s’acaba de creure el que té davant el nas. En la roda de premsa prèvia a la presentació de la fira i el festival LOOP a Barcelona, i escoltant les xifres que engrandeixen una vegada més aquesta trobada dedicada al videoart, hom s’ha trobat parpallejant com un personatge de dibuixos animats. Va ser Goethe qui va dir “veure és parpallejar” i segurament no anava errat, i així ho ha vist l’artista Sergio Prego qui ens ha deixat veure avui i en exclusiva el seu video titulat Flicker, és a dir, parpalleig, un video produït pel mateix LOOP i que va com anell al dit no només a la intenció de la fira sinó a la sensació de sorpresa que queda un cop repassades les xifres el dossier de premsa. La fira LOOP de Barcelona, que es celebrarà enguany del 23 de maig al 3 de juny, compta amb la participació de més de 800 artistes i 44 galeries de tot el món que es donaran cita al Festival programat aquest any a la primera planta de l’Hotel Catalonia Ramblas i a un seguit d’espais arreu de la ciutat (ruta raval, ruta born-ciutat vella-barceloneta, ruta eixample-gràcia-horta, ruta motnjuïc i ruta “22@”). Un festival que no descarta, però de moment no es planteja, acoplar-se a la fira SWAP, recentment inaugurada a la ciutat, segurament perquè per si sol ja té la quota internacional i de participació bastant coberta, i pel fet que compta ja amb multitud d’activitats paral·leles – com l’encert de col·laboració amb la Fundació Suñol – i visibles a www.loop-barcelona.com. Amb tot, el “gran parpalleig” es produeix no només en veure la programació sinó sobretot en saber les aportacions públiques al festival: 300.000 euros de l’ICIC, 20.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona, 12.000 euros del Ministeri de Cultura i 15.000 euros de l’Institut Ramon Llull.


Museus d’oci digital, la interactivitat a les sales d’art

Mai 2, 2007

Fa pocs mesos Caixa Sabadell dedicava una mostra al món del videojoc com a forma de creació, d’interrelació, de disseny i, per què no, d’art. L’exposició va tenir un èxit notable, i m’agradaria no pecar d’ingenuïtat quan dic que no només va ser pel tema tractat – a fe que els comissaris van tenir bon ull crític – sinó també pel fet que en una sala d’art fos possible no només veure sinó també participar.

                simcity.jpg

Si ho dic és perquè llegeixo avui a La Vanguardia Digital que alguns especialistes en videojocs nordamericans han decidit impulsar un projecte per crear una col·lecció rigurosa d’aquells videojocs més innovadors, històrics i, diuen, d’obligat coneixement pel públic en general. L’objectiu és que entrin a formar part de la memòria històrica i d’un museu abans, és clar, que desapareguin en el vaivé tecnològic actual, on els canvis estan a l’ordre del dia. El resultat és Digital Game Canon (Cànon del Joc Digital) on s’ha inclós un decàleg de favoritsUna primera llista que es pot anar ampliant amb els videojocs que han marcat una fita en la història de l’oci, i més concretament, de l’oci digital i, d’aquesta manera, dotar a determinats museus dels aparells òptims per a la seva visualització, produïnt-se també una conservació de la “maquinària” que els ha vist crèixer. El fet que la tecnologia sigui museitzable potser fa replantejar la pròpia funció del museu, doncs els canvis són tant ràpids i continuus que la idea decimonònica de sala d’art, inalterable i amb un silenci quasi “sagrat”, pot acabar patint-ne les conseqüències. La veritat és que tampoc m’imagino un Mario “penjat” al costat d’un Rubens, i per això dedueixo que almenys en una primera fase els videojocs s’exhibiran en museus-parcs “temàtics” d’oci digital… Amb tot, i sense ser frívols, la veritat és que la notícia fa pensar en tot el seguit de mancances que existeixen encara a dia d’avui en els museus dits “tradicionals”, mancances sobretot a nivell d’interactivitat amb l’espectador, a qui no se li permet res més que veure i passejar-se per un recorregut estrictament fixat. Sovint penso que la  museografía actual tracta a l’espectador o de massa intel·ligent o de massa ruc, amb la sensació que no val la pena gastar esforços més enllà de les condicions mínimes perquè les obres puguin ser exposades. Això sí, sovint un gran catàleg que arriba a les mans d’uns quants i se’l llegeixen més aviat pocs. Si la majoria dels museus de la ciència han sabut fer el pas cap a una buscada i educativament productiva interactivitat, perquè existeixen encara tant poques iniciatives artístiques dedicades a buscar una millor i més creativa connexió amb l’espectador? Que no siguin només els videojocs qui ens obrin els ulls a la necessitat de replantejar urgentment les nostres sales expositives.