Ha obert la maleta i ha escampat tot de formes geomètriques de diferents colors sobre la catifa. Primer ha decidit reproduir un dels dibuixos de les fitxes però de seguida ha deixat els cartronets amuntegats en un racó i ha començat a recol·locar les peces imantades, sense cap més ordre que el que li suggeria la seva pròpia imaginació.
Hem passat la tarda observant com jugava amb una mena de tangram a gran escala per reafirmar-nos en la idea de fins a quin punt pot ser fascinant el món de les joguines quan tens la oportunitat d’observar-ne les possibilitats en directe, a les mans d’un nen. Em conecto a internet i descobreixo que el joc en qüestió prové de la casa Eureka Kids, que ofereix un munt de bones propostes per alimentar la creativitat dels més menuts. En fi, que després d’una estona observant el “funcionament” del joc reacciono amb una petita crítica: per què incloure targetes amb models llestos per copiar? No seria millor deixar que siguin les pròpies formes i colors geomètrics els que suggerissin al nen/a les imatges que construeix? El joc seria sens dubte molt més estimulant…