arToons d’esgallimpantes

gener 13, 2009

Hi ha paraules en català que m’agraden més que d’altres, potser perquè són més complicades de dir, perquè les sento poc o perquè provoquen una certa sorpresa quan, de cop, algú les deixa anar en una conversa. Una d’aquestes paraules és esgallimpantes: veure d’esgallimpantes, passar d’esgallimpantes… una expressió que fem servir per indicar que s’ha vist una persona o cosa de manera fugaç i, per tant, no massa bé. El cas és que en el furor fílmic d’aquestes darreres vacances nadalenques vaig veure d’esgallimpantes per la televisió una escena que combinava els dibuixos animats dels looney toons i algunes peces d’art de museu. Una manera divertida d’introduir-se en el món de l’art, sobretot pels més menuts. El fragment el recupero gràcies al sempre eficient www.youtube.com i si algú està interessat en la “recuperació” de mots divertits o curiosos cal fer una visita obligada a www.reservadeparaules.com, val la pena fer-hi un  cop d’ull i no passar-hi d’esgallimpantes…


memory is everywhere

Mai 18, 2008

Un total de 4 GB de memòria en 5 cm i un disseny que s’adapta a la forma dels dits, la meva última adquisió en pendrives. En vermell perquè quan hom prioritza els gadgets de disseny diminut arriba a ser necessari una identificació ràpida. La pàgina web de Dane-Elec, la marca del meu nou apèndix memorístic, es presenta amb la cita “memory is everywhere” i veig que té també altres propostes interessants per “redissenyar” la memòria: http://www.dane-elec.com


horrorosament divertits

Abril 10, 2008

mimo1.jpg

Es diuen beastlies i fent un joc de paraules són les “millors mentides” que l’artista Leslie Levings és capaç de crear amb plastilina. Una fauna bestial i salvatjament divertida a mig camí de l’animació i el surrealisme. Una troballa a la xarxa.

La imatge és extreta de la pàgina web http://www.flickr.com/photos/leslielevings/


“Només jo podria falsificar Zush però no ho faig”

Desembre 11, 2007

Entrevista a l’artista EVRU a www.siestv.com


Els mitjans de comunicació com a recurs educatiu

Octubre 29, 2007

Aulamèdia és un portal web en català amb tot de recursos pedagògics adreçats al professorat per tal que aquest utilitzi els mitjans tecnològics i de comunicació actuals en pro d’una educació més interactiva i, sobretot, més crítica i comunicativa. Des d’exercicis de cinema, ràdio, premsa, publicitat, video o televisió – material didàctic per aplicar a aules de primària i secundària – fins a cursos dirigits als educadors, llibres, revistes i editorials especialitzades, projectes realitzats per escoles i la seva avaluació corresponent, una filmoteca comentada amb temes a treballar, enllaços o una pissarra amb les últimes novetats… Estem com estem a l’era de la informació, una proposta a tenir en compte per “ensenyar a mirar”  la quotidianitat i a crear-se un judici propi.


sí és una tv cultural

Octubre 7, 2007

logo.gif

Sies tv és una televisió catalana difosa des d’internet que té la vocació de cobrir tot el territori de llengua catalana amb continguts que fan referència a les arts plàstiques, el cinema, escenaris i teatre, economia, turisme, innovació, lletres, societat i tendències. Una manera original de triar la informació en el moment en què vols visionar-la on, a més, es potencia la participació ciutadana.  


Publicitat cinètica

Octubre 4, 2007

Acabo de veure per televisió l’últim anunci de la marca d’automòbils BMW amb la participació de l’artista cinètic Theo Jansen, una petita obra d’art de poc més d’un minut que m’ha recordat un dels meus articles a la revista bonart del passat mes de juny 2007 titulat Cinetismes i mogudes artístiques. En reprodueixo un fragment perquè, mesos després, i coses de l’atzar, no podia haver trobat millor exemple a la meva idea…

“… deixant de banda els anuncis ja tradicionals i estereotipats, que no varien gaire d’una marca a l’altra – detergents, colònies i perfums, fascicles per entregues…-, existeixen col·lectius que han sabut adaptar-se a noves visibilitats i sensibilitats més contemporànies. En tenim un exemple bastant evident amb els espots d’automòbils, la majoria petites joies que darrerament han buscat definir la seva marca en acurades escenografies, músiques suggerents o en motivadors jocs visuals.

Fa temps que en aquests anuncis s’hi ha assentat una certa predilecció per presentar de manera original la característica bàsica de qualsevol automòbil, que no és altra que el moviment. Un moviment agafat des de la part lírica, futurista, o, per què no, cinètica, que es converteix en la principal carta de presentació del cotxe publicitat. Recordem si no espots com la bandada d’ocells que es desplaça poèticament pel cel a vista d’un utilitari que, des de la carretera, els observa amb enveja; l’escala augmentada de les peces d’un cotxe en moviment que bombegen com si es tractés d’òrgans humans; el cotxe mutat en robot que balla emulant la febre discotequera o un dels millors espots d’automòbils que s’ha passat mai per pantalla en què les peces fragmentades d’un cotxe col·lideixen les unes amb les altres en un efecte dominó que arriba finalment a presentar el producte sencer. Aquestes i d’altres manifestacions creatives constaten a dia d’avui que no podem considerar el moviment cinètic com una tendència artística ancorada i perduda en el temps. (…) Som cinètics, com ho foren també en la seva època els futuristes, els constructivistes o els representants de l’op art…”.


Art d’ulls femenins

Juliol 17, 2007

La veritat és que no crec massa en aquests portals d’internet on hi cap absolutament tot com és el cas del youtube. Però admeto que hi han excepcions prou bones com per tenir-les en compte, i si no (gràcies Maria) sempre hi ha amics disposats, que s’enrecorden de les teves aficions artístiques quan t’envien un mail. Heus aquí un bon joc d’imatges entorn la visió de la dona en la història de l’art.


Propera parada…

Juliol 4, 2007

L’estiu 2007 arriba carregat d’oferta artística. Més enllà de la que s’ofereix ja a casa nostra, potser podem disposar de prou temps per  fixar-nos i acostar-nos a algunes de les propostes expositives més rellevants de la temporada. Considerat com a un dels grans escultors americans, Richard Serra celebra els seus 40 anys de carrera en una retrospectiva al MOMA de Nova York fins al 24 de setembre. El Lacma de Los Angeles presenta una exposició de Dan Flavin, un dels pares del minimalisme, fins 12 agost. La Kunsthalle de Berna proposa redescobrir a Europa i fins al 26 d’agost, l’obra d’un dels grans deixebles de John Cage, Allan Kaprow, el considerat com al Marinetti novaiorquès. Els anys viscuts a l’exili holandès de l’artista Max Beckmann són prou motiu perquè el Museu Van Gogh d’Amsterdam exalti la seva força expressiva, angulosa i brutal, fins al 26 d’agost. Les instal·lacions lluminoses, videocreacions i neons de Bruce Nauman són presents al Castello di Rivoli de Turí fins al 9 de setembre. Venècia, vestida de gala per la celebració de la 52a edició de la Biennal d’Art, aprofita les riuades de curiosos per oferir fora del recinte de la Biennal exposicions de nivell, com la dedicada a la Col·lecció François Pinault al Palazzo Grassi fins l’11 de novembre. Londres, per la seva banda, aposta per un tema estiuenc amb les platges impressionistes que es poden veure a la Royal Academy fins al 30 de setembre, i la relació entre Dalí i el cinema a la Tate Modern. El rei del moviment Fluxus, George Maciunas, arriba amb una exposició a la Kunsthalle de Bielefeld, Alemanya, i a Cologna el temps suspès de Balthus al Museu Ludwig fins al 15 de juliol. Per qui no va poder veure l’exposició de Gilbert & George a la Tate, ara té una nova oportunitat a Munich a la Hausderkunst fins al 9 de setembre. El disseny xocolater per veure i degustar a la 21_21 Design Sight de Tokio. El Museu d’Art de la Ville de París exposa Rodtchenko, l’ull de Moscú, amb una retrospectiva de 300 obres; el Museu del Louvre rep a Camille Corot fins 27 d’agost, de Cézanne a Picasso al Museu d’Orsay fins al 16 de setembre, i Roy Lichtenstein a la Pinacoteca de la mateixa ciutat fins al 23 de setembre.  Antoni Tàpies viatja fins al Museu d’Art Modern Espoo de Finlàndia fins 26 agost… No hi són totes les que són però almenys quedi aquí aquest primer tast estiuenc. Passin i vegin.


BBC Art: get involved

Juny 19, 2007

La web de la cadena anglesa BBC és segurament una de les més completes i un referent dins del gènere televisiu, ens interessa però encara més l’extens tractament a les qüestions artístiques a través de la seva adreça http://www.bbc.co.uk/arts/art/ on l’internauta gaudeix d’una àmplia varietat de propostes plàstiques que busquen no només informar sinó també la interactivitat amb el visitant a través de concursos, opinions, oportunitats per crear i penjar la pròpia obra des de la xarxa mateix, crítiques especialitzades d’exposicions i artistes, enllaços als principals museus i aconteixaments artístics britànics i europeus, oportunitat de difusió dels artistes locals, un espai per l’art digital i un suggerent apartat dedicat a potenciar l’art dels més petits des d’una vessant educativa i de coneixement de les tècniques i la història de l’art, entre la oferta més destacada. Sempre s’ha de pensar que hi ha coses millorables, potser el disseny de la pàgina podria ser encara més visual i menys tipificat però el cert és que la oferta és digne d’elogi, sobretot perquè poques pàgines d’art a la xarxa es presenten sota el lema “get involved”, buscant la implicació de l’internauta de manera tan amena i directa.