Céret, un segle de paisatges i Soutine

Al Museu d’Art Modern de Céret s’hi pot visitar aquests dies l’exposició Céret: un siècle de paysages sublimés que ens proposa revisitar els paisatges de la població a través dels paisatges pintats per un seguit d’artistes que feren estada a Céret pels volts del segle XX: Pablo Picasso, Georges Braque, Auguste Herbin, Chaïm Soutine, Pierre Brune, André Masson, Manolo, Pinkus Krémègne, Juan Gris, Francis Picabia, Georges Deniker, Marc Chagall, Raoul Dufy, Jean Marchand, Moïse Kisling, Max Jacob, Maurice Loutreuil, Frank Burty Haviland, André Lhote…
Abans o després de visitar l’exposició es pot fer ús de la mini-guia que t’ofereix gratuïtament el museu i buscar a l’exterior els paisatges per revisitar-los en viu. La ruta és una bona manera d’expandir el museu més enllà de les parets i alhora de conèixer els racons que en algun moment van servir d’inspiració a tots aquests artistes. Reconec que, més enllà de Picasso, Jacob, Picabia o Masson, dins del gènere dels paisatges els de Soutine no tenen rival.  La retrospectiva que fa anys li va dedicar el mateix museu me’l va fer descobrir, tornar a veure la força d’execució, moviment i color de les seves pintures ara ha estat tornar a fer un regal als ulls.

A la imatge, rue Pierre Brune à Cerét, 1922 de Chaïm Soutine.

els llibres de la guineu roja

A la ràdio, a la televisió, als diaris, a les revistes, al correu… les recomenacions bibliogràfiques ens surten aquests dies per les orelles… posats a fer volum decideixo contribuir a la causa amb una aposta personal: els Libros del Zorro Rojo, una editorial independent i jove (2004) que publica obres per nens, joves i adults amb il·lustracions que són autèntiques obres d’art. Qualitat gràfica que s’acompanya de qualitat literària ja que es tracta en la majoria de la reedició de grans clàssics de la literatura contemporània.

Pel que fa als artistes hi trobem il·lustracions d’Antonio Seguí, Carlos Alonso, Enrique Breccia, José Muñoz, Carlos Nine, Luis Scafati, Arnal Ballester, Gabriela Rubio, Javier Serrano, Emilio Urberuaga, Antonio Santos o Javier Zabala.
Entre els autors triats, destaquen reedicions de Julio Cortázar, Federico García Lorca, Juan Gelman, Nicolás Guillén, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Alejandra Pizarnik, Pablo Neruda o Ricardo Piglia als quals s’afegeixen els clàssics: Mark Twain, Jack London, H.P. Lovecraft, Voltaire, Robert Louis Stevenson, Ramón Gómez de la Serna, Mary Shelley, Franz Kafka o Edgar Allan Poe.

Més informació al blog dels Libros del Zorro Rojo.

Música amb gust de Moussaka

Els Moussakis són un grup de músics que actua aquests dies al teatre El Jardí de Figueres. Una bona fusió entre tradició i modernitat provinent de l’ex-Yugoslàvia amb notes a mig camí entre Orient i Occident, entre el folklore i el jazz amb un domini increïble de veu i instruments. Una delícia escoltar-los i tenir la oportuntitat de veure la seva posada en escena que combina amb encert la part orquestral i musical amb les projeccions filmades. Els Moussakis ens recorden a les bandes de músics ambulants dels carrers de la vella Europa però el seu coneixement musical i la capacitat per transmetre’l al públic ens deixen, després d’una hora, amb la sensació d’haver tastat un carmel per les orelles. La seva música es pot escoltar aquí.

Boix i Creus: un llibre sobre l’art, la vida i l’educació

Tenir la oportunitat de conèixer a l’Esther Boix i en Ricard Creus ja és de per si un gust perquè segueixen essent un model de vitalitat, compromís i treball. Per això no és difícil que se t’arribi a encomanar la seva energia i més encara en els temps que corren quan sembla que tots passem de puntetes quan es tracta de comprometre’ns amb uns ideals, sobretot quan aquests tenen a veure amb el fet educatiu. Boix i Creus foren als anys 60 i 70 pioners d’una nova manera de pensar l’educació a través de l’art o, el que seria el mateix, d’una nova manera de veure l’art a través del fet educatiu perquè el cert és que, essent ells mateixos artistes, escriptors  i pedagogs, la seva vida va indistintament lligada a la creació i a l’educació, gràcies sobretot a l’obertura i desenvolupament del taller d’arts visuals de L’ARC.

Agraeixo enormement l’esforç i l’ajuda de l’Esther i en Ricard sense l’amistat i la predisposició dels quals no hagués estat possible escriure aquest llibre, a l’editorial Documenta Universitària per haver-hi confiat i sobretot a la Roser Juanola, Catedràtica d’Art i Educació de la Universitat de Girona i tutora de la meva tesi. Més informació del llibre aquí.

Entre “To be or not to be”… “To be”!

“Hi ha una cosa que odio més que el fet que la gent parli sobre mi, i és que la gent no parli de mi“, la cita és d’Oscar Wilde i les seves paraules em tornen a la memòria aquests dies tot seguint la notícia de la “redecoració” de la cúpula de la sala XX del palau de la ONU a Ginebra a mans de l’artista Miquel Barceló. Un projecte recolzat per diferents institucions públiques i privades que ens ha fet llegir aquests dies als diaris més d’una opinió sobre la conveniència de destinar tal quantitat de fons a una sola obra, tot i la seva embergadura. Curiositats del destí, m’arriba aquests dies la informació d’una exposició al Palazzo Strozzi que sota el títol “Art, preu i valor” convida a l’espectador a reflexionar sobre la creació contemporània, la indústria i el mercat de l’art a través de l’obra d’artistes com Hirst o Murakami, autèntics star system de l’art actual -per bé i per mal- o d’altres com Brambilla, Atelier van Lieshout, Helguera, Perjovschi o fins i tot el català Antoni Muntadas. Desconec si també s’hi ha inclós a Barceló, però arran de les seves últimes intervencions a gran escala potser s’hauria de valorar la possibilitat. Felicitats a Barceló doncs això suposa tot un premi a la política de difusió artística de casa nostra, estem a l’expectativa del resultat dels 30.000 kilograms de pigments que ha d’acollir l’obra.

la mare de Seurat

Tinc a les mans la guia del Metropolitan Museum of Art de Nova York, m’hagués agradat més poder-la llegir en anglès per allò que sempre es fa millor pràctica quan el tema en qüestió et toca directament o forma part dels teus interessos immediats. En tot cas, el regal m’arriba en castellà i hi dóno una ullada. Confesso que no he estat físicament al museu, sí virtualment i a partir d’ara també “bibliogràficament”. Unes 470 pàgines profusament il·lustrades amb l’explicació corresponent que entren a formar part de la secció de llibres d’art recollits de diferents viatges. Una secció que s’ha anat emplenant amb els anys i “a posteriori”, aquesta guia en serà una excepció. Dóno una ullada a les pàgines, em saturo de peces i d’èpoques artístiques i potser per això em quedo amb el primer impacte d’un dibuix a llapis de la mare de Seurat, tècnicament imponent i d’una autoritat plàstica magistral. Qui sap si potser aquesta obra serà prou motiu algun dia per rellegir la guia i fer maletes.  

A la imatge, Retrat de la mare de l’artista de Georges Seurat (1859-1891). Llapissos Conté; 31,4 x 24,1 cm. Extreta de la Guía – The Metropolitan Museum of Art, New York.

ar(t)quitectura

 

 

 

 

 

Els poso a la categoria d’artistes perquè després de veure la seva pàgina web em sembla que bé s’ho mereixen. Un link al meu blog m’ha fet descobrir Arquitectura-G, un grup jove que opera des de Barcelona i que aposten per l’arquitectura en estat pur, minimal i el que es podria definir com a una estètica adaptada, constructiva i funcional que cuida d’aprofitar les característiques lumíniques i juga amb els materials i els espais “reals” amb l’objectiu d’incentivar la imaginació cap a noves solucions arquitectòniques.

A la imatge, Espuma ceràmica, Premi Cevisana 2004. extreta de http://www.arquitectura-g.com/

quatre ratlles sobre llibretes

 

 

 

 

 

Sempre he confiat en el paper de les llibretes, cosides o en espiral, gruixudes o primes, quadriculades o ratllades, llises o amb relleus… una eina de treball i un abocador d’idees indispensable. A la ràdio escolto avui de reüll una recomanació que em porta a visitar al pàgina web de belleza infita, una associació cultural-editorial que presenta projectes realment innovadors i creatius. Entre ells, el disseny de llibretes de l’arquitecte Jaime Narváez, quaderns amb diferents figures geomètriques estampades a les cobertes i a l’interior que repten a l’usuari a provar un altre tipus de dibuix i d’escriptura. Una redefinició prou lloable i contemporània de les mítiques ratlles que oferia la històrica Moleskine.

tancat per vacances…

(Umbrel·la (taronja) amb figura i pilota (blau verd), obra de John Baldessari (2004)

mònika uz: fabricant realitats (en vidre)

 “(…) la “Fàbrica de Realitats” és en definitiva una fàbrica d’emocions just en procès, on res hi és en presència absoluta, sinó just en acte. Finalment, Uz aconsegueix que les seves escultures-instal·lacions recordin a l’espectador que treballar amb el vidre, en el fons, és retrobar-se no només amb una tradició culturalment ancestral, sinó també amb la representació d’una paradoxa existencial: la consciència de la fragilitat humana que, si la poguéssim tocar, seria indiscutiblement dura i rotunda“.

La Mònika Uz exposa aquests dies a Can Mario, la seu de la Fundació Vilacasas a Palafrugell. He tingut ocasió d’escriure-li el text crític pel petit catàleg d’una exposició que es va inaugurar dissabte i que ens va deixar als assistents gratament sorpresos. Art vítric en estat pur fins al 14 de setembre.