El coulant i l’art dels sentits

coulant1.jpgcoulant1.jpgUn dels fragments més coneguts de l’obra A la recerca del temps perdut de Proust és el moment en què el narrador recorda la seva infància al menjar una magdalena, doncs associa el gust, la textura i la seva olor a aquells anys viscuts. Per això, quelcom aparentment tan vulgar com una magdalena s’ha convertit en el símbol proustià del poder evocador dels sentits. Molt s’ha parlat sobre si allò que mengem pot a vegades ser considerat o no un art, si la seva elaboració té més o menys evocacions creatives o fins i tot si podem arribar a parlar de moviment d’avantguarda culinari. Avui, la meva particular magdalena proustiana ha estat un coulant de xocolata artesanal que ha fet despertar els sentits, una petita obra d’art? Va ser un altre escriptor, Charles Baudelaire, qui inicià la teoria sobre la capacitat d’explicar les sensacions no només a través de les paraules sinó també a través de la música, la olor o dels colors – també la cuina? -. Crec que és en aquest aspecte que la cuina es pot considerar un art, no només per una determinada estètica o pel possible plaer que pot produir, sinó per aquesta capacitat d’evocar els sentits tots en un.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: