Gala, la dama del Castell

Gala, o Elena Ivanovna Diakonova, fou la gran dona que, segons la dita popular, sempre hi ha darrera d’un gran home, en aquest cas Salvador Dalí. Amb tot, després de veure l’exposició que s’ha inaugurat avui a la casa-museu Castell Gala Dalí de Púbol, i després de tenir molt fresc a la consciència l’aprovació just aquesta setmana de les lleis de paritat, em dóna la sensació que, almenys en aquesta ocasió, la saviesa popular no es pot agafar com a paraula de fe. Explicà Dalí en una ocasió que quan regalà a Gala el dit Castell aquesta l’acceptà agraïda amb una sola condició, que Dalí no vingués a visitar-la sense prèvia invitació. Potser per això la fotografia que obra i tanca l’exposició de 67 instantànies és un retrat de Gala amb unes paraules de Dalí escrites al seu front: “Tête a Chateau”, la dama del Castell. Aquestes i múltiples anècdotes, més o menys ben o mal intencionades, són les que segurament alimentaren una visió de Gala com a un personatge amb una forta personalitat i caràcter. Però la relació de paritat es donà en el seu cas de manera plena: segurament ni Dalí hagués estat el que va ser sense Gala, ni Gala sense Dalí. Se sap que aquesta intervingué en molts dels escrits del pintor, l’aconsellà com la millor en temes de negocis artístics i al seu torn realitzà també una obra pròpia, malauradament no conservada. De la relació Gala-Dalí o Dalí-Gala, a banda dels testimonis de l’època i els seus propis, en quedaren sobretot multitud de fotografies d’autors com Meli, Man Ray, Joan Vehí, Eric Schaal o Luis Buñuel, entre d’altres. L’espai i el refugi personal de Gala esdevé escenari ara doncs d’una exposició homenatge on es recorre visualment diferents etapes de la seva vida, des de la seva infantesa fins al matrimoni amb Paul Éluard, el posterior trencament i la vida plena amb Dalí, fins al punt d’esdevenir la seva gran protectora i musa. L’exposició conté imatges de formats variats, algunes originals, d’altres còpies d’originals, amb fotografies que mostren la relació de parella, els moments d’oci, de treball, d’inspiració… al costat d’una dona que sabé conrear intel·ligència i complicitat a parts iguals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: