Els “sense drets” penjats al Google: literatura catalana a internet

Es calcula que d’aquí menys de dos anys l’obra literària de Ramon Llull o de Jacint Verdaguer es podrà llegir a través de la xarxa, gràcies a un acord firmat entre la Generalitat de Catalunya i el cada vegada més potent Google que, un cop acabada la digitalització, oferirà la possibilitat de llegir per internet més de 300.000 llibres dels fons de les 5 principals biblioteques de Catalunya (tots en català?). La condició és que no estiguin subjectes a drets d’autor – un cost que ningú sembla voler assumir, la qual cosa fa preveure que la majoria dels autors penjats a la xarxa seran els grans clàssics de la literatura catalana, segurament vigents, però la majoria ja transpassats i per tant una decisió poc pràctica de cares a la potenciació real i futura de les lletres catalanes-. La pregunta òbvia és si el pas del paper a la pantalla farà que es llegeixi o es compri més literatura en català. Que apareguin més entrades de Ramon Llull al Google no significa que la cultura catalana vagi a l’alça, ni que s’adapti més fàcilment a la “modernitat” implícita de les noves tecnologies, ni que necessàriament hi hagi d’haver més i millor coneixement dels autors catalans… Tot i així, vull creure que el pas és positiu i que servirà perquè en un futur els plantejaments vagin més enllà del binomi pantalla-paper, saber aprofitar la difusió que permet el mitjà per establir barems de qualitat (què difonem i com ho difonem?) i si pot ser que es costegin els drets, perquè són els escriptors actuals els qui realment necessiten la difusió i el recolzament. Tots plegats en sortiríem beneficiats.