Ho deia aquell anunci de la companyia elèctrica que tot allò que conté la paraula ‘gratis’ de cop ens sembla com el més fantàstic del món. Fins ara, imaginar era gratis i fer volar la imaginació una de les coses més gratificants i alhora més assequibles. Ho era fins a l’aparició de la Nintendo DS, una de les consoles portàtils que ha continuat tenint èxit aquestes festes i que ha canviat el concepte d’imaginació i, per extensió, el de creativitat. La dita consola ofereix un reguitzell de jocs amb el títol “Imagina ser…”: veterinari, professora, mare, model, estrella del rock o… artista. Per començar, es paga per imaginar, i a sobre per una “imaginació” pautada i dirigida a través del joc. Ja s’ha acabat l’època en què assèiem les nancy’s i imaginàvem ser profes davant d’una pissarra de joguina. No puc evitar donar la volta i llegir el dors del joc on el jugador/a es suposa que va guanyant nivell a mesura que aprèn les tècniques ensenyades per la màquina. Em quedo amb una de les grans frases/objectius del joc “converteix-te en una prometedora estrella del món de l’art”. Això sí que és tenir imaginació…