No és fàcil de trobar i l’interior no està obert al públic, però val la pena fer l’esforç i acostar-s’hi ni que sigui per donar un tomb pels voltants perquè és una autèntica meravella. El Castell de Villavecchia a Sant Hilari Sacalm data del 1893 i les persianes de llibret mig esguinçades, la teulada de pissarra, el deix d’edifici modernista i una construcció afrancesada donen personalitat a un edifici que es manté desafiant i ferm als embats temporals. Hom hi pot endevinar una capella just al costat del castell, una masia just al mateix pla i fins i tot alguna petita construcció destinada a l’aviram. La resta, un paisatge excels, un jardí d’un ordre anglès i un silenci només destorbat pel vent. Més informació del castell aquí.
Bona descripció! Molt poètica i ben escrita…
Si a algu li pot interesar jo li puc explicar com es o almenys com era quan els meus pares eren massovers del castell de Vilavecchia,quan eren joves eren masovers d’una finca molt propera can pla que tambe formava part del castell,els meus pares varen coneixer al marques i varen servir al marques desde l’epoca del meu avi.Jo he vist aquesta casa amb vida plena de flors els jardins i de neu a l’hivern,guardo molts bons records i la posta de sol asentada a l’entrada principal es un espectacle marevellos,tot i que segeix siguent majestuosa i molt bonica,hem produieix molta tristor veure com les finestres estan esguinçades,i no vull i pensar com deu estar a dins,es una llastima que no si pugui fer res,nomes restar impasible al llarg del temps descuneguda per molta gent,m’agradaria molt encara que nomes fos una vegada tornar a entrar dins,el seu gran menjador amb la llar de foc,el saló amb el vitrall de la finestra de l’escala,les havitacions a banda i banda de una escala, gran entapissada amb una enorme alfombra,el piano sota l’escala,les habitacions del servei a l’ultim pis a una banda les “minyones” i l’altre els nois,al pis de sota tambe a banda i banda habitacions la habitacio del Bisbe situada al segon pis de la torre rodona,just a sota hi ha el salo del te,l’habitació del marques,totes elles amb les cortines, els llits de diferents estils,els labavos tenien banyera i tot,(els meus pares es rentaven al safareig),miralls,banubes,coixins,alfombras,desde el salo s’accedeix a la capella on hi ha a dalt de l’altar un sagrat cor que es una replica exacta del sagrat cor de Rio de Janeiro,a baix de tot la cuina,la bogaderia encara hi havia una maquina que hi posaven cendra per rentar,una immensa cuina amb uns grans fogons,aqui s’accedia per una porta que hi havia al menjador que anava a parar a una escala que pujava a les habitacions sense pasar per el salo,i per anar al carrer hi havia la porta de servei,es per on entraven els meus pares mai per la principal,Histories llunyanes que m’han tornat a la ment,records d’una vida,per sempre Vilavecchia en el nostre cor.
Eva, nosaltres som dos alumnes de 4t ESO de l’IES de Sant Hilari Sacalm, i estem fent un treball de reserca sobre el castell, i ens agradaria poder parlar amb tu. Per si ens pogesis contestar algunes preguntes o explicanse algunes coses.
si et pogesis posar en contacte amb nosaltres mitjançant l’e-mail to agrairiem.
silvia-shs@hotmail.com
Moltíssimes gràcies Eva pel teu comentari, m’alegra que aquest post serveixi per reivindicar el castell, i la teva experiència sens dubte és única! Si ara ja és una meravella contemplar-lo, m’imagino com devia ser en èpoques passades… A la Sílvia i a la Mònica dir-los que sóc profe d’institut i ja sé que això dels treballs de recerca us porta una feinada però si us puc ajudar amb alguna cosa en temes artístics compteu amb mi, el tema és prou interessant perquè feu un treball molt bo. A veure si l’Eva també us pot ajudar, el seu testimoni és sens dubte molt valuós.