hey, ho, let’s go

Rebo mail de la galeria antoni pinyol de reus anunciant “Hey, Ho, Let’s go” títol de la propera exposició del tàndem d’artistes de Santa Coloma de Gramenet, Dalmau-Górriz. Una mostra que suposa una reflexió sobre el poder i els símbols de la nostra tan debatuda “cultura contemporània”. Monitors de TV creant situacions típico-atípiques que deformen la realitat i porten l’ull de l’espectador a passejar-se per imatges-miratge, al meu entendre, d’una lloable qualitat estètica. Un zàping visual que ve a ser un reflex de la nostra mirada actual, a vessar d’estímuls i d’imatges efímeres.

La imatge, “Frame 00:40 “. Mixta sobre lona (124×93 cm), 2008. Extreta de http://www.antonipinyol.com/expos/dalmau-gorriz/dalmau-gorriz.html.

L’exposició, a la Galeria Antoni Pinyol de Reus a partir del 2 de maig.

street art “en” book

                

Acabo la passejada pre-Sant Jordi saturada de títols i autors i enmig d’una mena de síndrome d’Stendhal bibliogràfic sento que respiro altra vegada just trobar un parell de títols interessants dins l’atapeïda i eclèctica secció d’art de la llibreria: les dues propostes ens arriben de l’editorial Monsa, Street Art de Louis Bou proposa un recorregut per l’art més urbà des de la seva aparició a la Nova York o Filadèlfia dels anys 60, de la mà dels graffitis, stencils, stickers i tècniques afins; mentre que I love Chapas d’Eva Minguet és un llibre que recopila els dissenys de “xapes” de diferents artistes i dissenyadors, i que ens recorda en aquesta època de falta d’aigua que molt ha plogut des de les mítiques “Acid” o “Smile”.

horrorosament divertits

Es diuen beastlies i fent un joc de paraules són les “millors mentides” que l’artista Leslie Levings és capaç de crear amb plastilina. Una fauna bestial i salvatjament divertida a mig camí de l’animació i el surrealisme. Una troballa a la xarxa.

La imatge és extreta de la pàgina web http://www.flickr.com/photos/leslielevings/

expodidàctica

Barcelona és una ciutat ideal per passejar-hi els caps de setmana, sempre hi quan hom compti amb l’habilitat d’esquivar els “bicituristes”, una espècie que, lluny d’estar en perill d’extinció, incrementa la seva presència tot barrejant-se amb la “bicifauna” local. Visita a expodidàctica a Fira de Barcelona, coincidint amb el Saló Antiquaris i amb no sé quantes més fires a banda i banda del passeig Ma Cristina. En principi una fira adreçada als docents, tot i que finalment una petita desil·lusió per la quantitat ingent de recursos pedagògics adreçats als professors de primària i la falta evident de propostes adreçades a secundària. Molta pantalla i tecnologia fan pensar un futur de classes més virtuals que reals -amb independència de quin sigui el perfil de mestre adequat per situar-se davant la pantalla- i una manca de suport logístic a les llengües estrangeres. A destacar que l’expodidàctica d’enguany ha anat dedicada a l’educació i als museus (celebrem-ho!). Em sorprenen les propostes sempre treballades aportades pel Museu Marítim de Barcelona, les excel·lents caixes adaptades a les escoles del MACBA, i l’esforç a nivell didàctic que des de fa temps ja està donant fruits al Museu d’Art de Girona, malgrat els inicis em consta que foren dispersos. De la resta, ens quedem amb la nova proposta de l’empresa Milan per portar el gravat artístic a les escoles i amb els títols imprescindibles presentats per l’Editorial Graó i l’Associació de mestres Rosa Sensat.